martes, 30 de diciembre de 2008

37. Barcelona coordinará dos proyectos europeos de investigación sobre la malaria y sobre la diabetes



El Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona (IRB) coordinará dos proyectos europeos de investigación en el área de la salud sobre malaria y diabetes, según ha resuelto la Comisión Europea (CE) en la segunda convocatoria del VII Programa Marco.Según ha informado el IRB, el centro recibirá una financiación de la CE superior a cinco millones de euros para tres años, del 2009 al 2011, para los trabajos sobre malaria y diabetes que dirigen los investigadores Lluís Ribas de Pouplana y Antonio Zorzano.

Lluís Ribas de Pouplana, investigador ICREA y jefe del Laboratorio de Traducción Genética en el IRB Barcelona, estudiará una vía prometedora para hallar nuevos compuestos antimalaria, enfermedad que provoca la muerte anual de más de un millón de personas en Africa y Asia.

La malaria la causa el parásito Plasmodium falciparum, que vive en algunas hembras de los mosquitos Anopheles, y las personas se infectan con la picadura del mosquito, que introduce el parásito en el organismo, donde se prepara para atacar los glóbulos rojos de la sangre.

La base científica del proyecto es aportar datos sobre la formación de proteínas en el parásito que estén involucradas en la transmisión de la malaria, y el objetivo es encontrar piezas clave que inhiban este proceso y permitan desarrollar medicamentos antimalaria.

El proyecto de Ribas de Pouplana parte de la base de que 'hoy ya tenemos suficiente conocimiento sobre cómo se produce la síntesis de proteínas en organismos como la bacteria E.coli o la levadura Saccharomyces cerevisiae, y ahora nos interesa trasplantar este saber hacia organismos de relevancia médica como el Plasmodium'.

Por su parte, Antonio Zorzano, jefe del programa de Medicina Molecular del IRB Barcelona y catedrático de la Universidad de Barcelona (UB), utilizará por primera vez la bioinformática para conseguir información sobre enfermedades complejas como la diabetes, que es fruto de una combinación de factores ambientales y genéticos.

Para ello, Ribas ha reunido expertos en diversos ámbitos como biología del Plasmodium, en procesos de síntesis de proteínas, y en herramientas avanzadas de cristalografía, bioinformática, dinámica de genomas, transcriptómica y proteómica.

El objetivo es identificar procesos que se produzcan en la mitocondria -orgánulo intracelular, que transforman las moléculas de la comida en energía-, que sean responsables de la resistencia a la insulina.

La insulina es una hormona generada por el páncreas que tiene como función permitir el acceso de la glucosa al interior de la célula, y las personas que padecen el denominado Síndrome de Resistencia a la Insulina suelen presentar altos niveles de triglicéridos en la sangre (grasas) y bajos niveles de colesterol bueno.

Además, la hipertensión y la obesidad pueden estar detrás de la resistencia a la insulina, un desorden metabólico que aumenta el riesgo de sufrir diabetes y enfermedades del corazón.

Para desarrollar el proyecto, Zorzano cuenta con dos grupos expertos en biología de sistemas, el Barcelona SuperComputing Center, que aloja el superordenador MareNostrum, uno de los más potentes del mundo, que trabajará en la generación del programa computacional que integrará todos los datos experimentales, y otro de Finlandia experto en la técnica denominada lipidómica y que permite conocer la composición de las grasas en los tejidos y los fluidos del organismo.

Además, otros cuatro laboratorios, dos de Inglaterra, uno de Alemania y el del propio Zorzano, aportarán su experiencia en el estudio de la resistencia a la insulina y diabetes en dos modelos animales diferentes -ratones y mosca del vinagre (Drosophila melanogaster)-, y en la manipulación de células individuales de mamífero.

martes, 23 de diciembre de 2008

36. Diabetis i Nadal (i 2)


Com és sabut per diabètics i no diabètics, els dolços estan desaconsellats. Tanmateix, en el mercat existeixen torrons, massapans, xocolates, galetes..., sense sucre, que poden ser consumits tranquil·lament. No és cap problema que estiguin edulcorats amb sacarina o aspartamus, que no tenen cap incidència en el nivell de glucèmia. Cal tenir en compte que la fructosa o el sorbitol són objecte de grans discussions, perquè incideixen en la glucèmia, tot i que menys que el sucre.

Però s’ha de tenir en compte una altra cosa: els dolços, inclosos els especials per a diabètics, porten certa quantitat d’hidrats de carboni, provinent de l’ametlla i de la fècula que s’ha usat per formar la massa.

Les persones diabètiques han de controlar molt els hidrats de carboni, al punt d’haver de mesurar al detall les quantitats que poden menjar dels aliments que en sóc rics. Als àpats nadalencs s’acostuma a consumir pasta, per exemple a la sopa de galets. Per això cal “redistribuir” els hidrats de carboni, de forma que si el diabètic els consumeix en forma de torró, hauria de restar-los en la mateixa proporció d’altres aliments, com la pasta o el pa.

Els àpats nadalencs acostumen a ser molt abundants. I una norma general per a les persones diabètiques és menjar amb moderació pel que fa a la quantitat. Una elevada ingesta d’aliments en un sol àpat pot provocar un fort increment del nivell de glucèmia a la sang, amb conseqüències potencialment molt greus.

Les persones diabètiques ja n’estan informades i majoritàriament estan molt conscienciades de les limitacions. No obstant, molts malalts de diabetis, sobretot els diagnosticats en edat adulta, reconeixen les dificultats per canviar certs hàbits i confessen haver-se descobert més “esclaus” dels seus gustos del que es pensaven.

Per això, sempre que és possible, el metge autoritza algun caprici puntual, per tal de fer més lleugera la situació. Però cal insistir que el caprici ha de ser l’excepció, sobretot en una època de l’any propícia per a l’autoindulgència.

Per a major tranquil·litat, si la persona diabètica es fa ella mateixa a casa controls de glucèmia, pot augmentar-ne la regularitat. El metge pot recomanar als afectats de diabetis de tipus 1 injectar-se una petita dosi extra d’insulina, o reajustar la pauta diària com passa, per exemple, amb els musulmans que segueixen el Ramadà.

La moderació també mantindrà controlades qüestions de salut, com el colesterol, els triglicèrids o la hipertensió, que sovint apareixen associats a la diabetis, o que es pateixen de mena pròpia.

És molt important, finalment, vetllar els símptomes de la diabetis, perquè cada dia són més els malalts que en pateixen sense saber-ho. Una diabetis no controlada pot tenir conseqüències molt greus. Si es té set o gana excessiva, molta necessitat d’orinar, pèrdua de pes sense causa aparent, cansament i debilitat, visió borrosa o cicatrització lenta, entre altres, és molt convenient consultar-ho al metge.

35. Diabetis i Nadal


Les festes nadalenques tenen un component gastronòmic important. S’hi consumeixen productes rics en greixos, hidrats de carboni i sucre. Això pot ser un problema per a les persones diabètiques. Sobretot perquè algunes tradicions estan molt arrelades i costa suprimir l’hàbit o costum. I, a més, es tracta de festes molt familiars, en les quals pot resultar incòmode menjar “a part”.

No obstant, les persones diabètiques poden gaudir dels àpats nadalencs posant-hi una mica de compte i mantenint la moderació que ja han d’observar tot l’any. Això sí, cal seguir les prescripcions del metge, que pot restringir o autoritzar segons quins productes, en funció del tipus de diabetis, del seu grau de control o de les complicacions de salut associades (colesterol, hipertensió...).

Hi ha diversos aspectes a tenir en compte. Un molt important és el consum d’alcohol, que augmenta en aquestes festes. Els diabètics tenen aquest consum molt restringit i sovint prohibit del tot.

Però si estan autoritzats, poden prendre vi, preferentment un negre sec, i cava, sempre que no porti sucres afegits. El brut o el brut nature, sobretot aquest darrer, són els més apropiats. S’ha de beure després del primer plat, per evitar que l’alcohol passi ràpidament a la sang. Per a l’apertiu es pot prendre una beguda sense alcohol, però convé vigilar els vermuts sin, ja que acostumen a ser molt alts en sucre. Una alternativa són els refrescs light o zero, que no porten sucre.

És important no abusar de l’alcohol perquè pot produir hipoglucèmies greus i interactuar negativament amb la medicació oral.

jueves, 11 de diciembre de 2008

34. Perquè no dic res

No dic res des de fa uns dies perquè necessito recuperar la serenitat davant l'absoluta inutilitat, per no dir coses més serioses, del sistema sanitari. El que diria ara, si fos llegit per alguns dels seus destinataris, acabaria a comissaria o al jutjat de guàrdia. No els donaré aquest gust ni em perjudicaré la vida perquè siguin ineptes i, a sobre, males persones. Només faltaria, que desprès de tractar-me com si fos un "borrego", encara es puguessin fer les víctimes per un excés verbal meu. No. Ja m'ho faré venir bé quan tingui el cap a lloc. Perquè una cosa sí sé fer en aquesta vida: insultar salvatgement, però amb una elegància i finor que fa impossible cap reacció. Us preguntareu què passa. La veritat és que és massa gros per explicar-ho. Només diré que la desvergonya és encara pitjor que la inutilitat. I ho deixo aquí, que les emprenyades provoquen unes hipoglucèmies especialment dures i desagradables.