tag:blogger.com,1999:blog-47910445462756854412024-03-14T10:06:36.800+01:00no sugar babyDiari d'un diabètic diagnosticat recentment, que vol agafar-se amb humor respectuós i positiu els canvis en la vida i que, tot i tenir una malaltia crònica, es resisteix a ser considerat un malalt.
Autor: Toni Gallardo i FavàToni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.comBlogger46125tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-77722446864897687462009-04-11T22:45:00.002+02:002009-04-11T23:21:35.502+02:0046. Que tindrà la gasosa?El diagnòstic de diabetis m'ha fet abandonar el consum de certs productes que abans m'agradaven molt o que, sense agradar-me a morir, prenia amb alguna freqüència. La gasosa? Sí. A l'estiu, mesclada amb cervesa o amb vi. Fins i tot, quan viatjava a Anglaterra em prenia una "shandy": la gasosa d'allà té molt menys gas que la d'aquí, però combina d'una forma especial amb la cervesa d'allà, que també és bastant diferent.<br /><br />Això de la gasosa s'ha acabat. I no perquè no es pugui fer una excepció de tant en tant. És que recentment, he fet un parell d'excepcions amb la gasosa (amb un got de vi de taula) i he notat que no se'm posava bé al cos. El que més m'està sorprenent de la diabetis és la quantitat de sensacions noves i insospitades que estic tenint. Ja vaig comentar que li havia redescobert el sabor al café, en prendre'l sense sucre. Ara, he constatat que beure gasosa em fa sentir, d'una forma gairebé física, que em puja la glucèmia. És com notar un pessigolleig, com si el gas et corrés per la sang. És una sensació rara i difícil de descriure.<br /><br />És possible que la cosa sigui psicològica. Podria ser, ja que fa unes setmanes vaig tenir una pujada que em va deixar planxat i que em va tocar molt la moral, perquè fins llavors tenia la diabetis molt ben controlada.<br /><br />Però també he de dir que ara que estic diagnosticat i segueixo un tractament (amb antiglucemiants orals, ja que tinc diabetis de tipus 2), noto coses que abans no notava. Per exemple, algunes baixades que tingut des del diagnòstic eren molt més contundents que les que tenia quan no estava diagnosticat (i que llavors no identificava com a hipoglucèmies). Em costava entendre que puguis patir per una baixada de glucosa a la sang quan el sucre et surt per les orelles. Però que tenint la diabetis bastant regulada, les hipoglucèmies fossin més "dures" se m'escapava per complet. <br /><br />Em vaig arribar a pensar que la baixada tirava més avall perquè, tenint la glucèmia dins dels límits normals gràcies a la medicació, començava des de més avall. La realitat és que els antidiabètics orals com la glimepirida, que és el que em prenc, tenen certa tendència a provocar hipoglucèmies. Baixen la glucèmia per la via bèstia i d'aquí a aquest efecte. De fet, la pastilla diària te l'has de prendre al migdia amb el dinar, perquè coincideixi amb la pujada natural de glucosa a la sang que es produeix després de menjar. Ningú s'enganya sobre la necessitat que sigui a l'hora de dinar: tot i que haguem de repartir el menjar en cinc ingestes diàries, és molt difícil aconseguir que totes cinc siguin idèntiques i ja se sap quina és la més important en quantitat, encara que sigui per motius socials.<br /><br />He tingut alguna mala experiència amb la glimepirida que m'ha convençut de com funciona tot plegat. Un dia em vaig prendre la pastilla i just en aquell moment em va arribar una trucada telefònica que no podia desatendre. El pesat que em trucava em va tenir mitja hora al telèfon sense deixar-me començar a dinar. Els últims minuts no ho vaig passar gaire bé. I l'estiu passat a Londres, per no portar els medicaments a sobre tota la tarda, em vaig prendre la pastilla a l'hotel confiant dinar a un pub del costat. Van trigar bastant a servir-me i em vaig arribar a tirar coll avall dos o tres sobrets de ketchup (no hi havia gaire més a mà) per mirar de matar la baixada. El ketchup va carregadet de sucre i aquell dia ho vaig agrair.<br /><br />A aquesta categoria de sensacions pertany l'experiència recent amb la gasosa. Potser per l'experiència amb la pujada de fa unes setmanes... Potser perquè el cos detecta coses a les quals abans no donava importància... No ho sé, però com que em dóna cert malestar, o més ben dit certa inquietud, n'hauré de prescindir.<br /><br />Em direu que hi ha gasoses sense sucre. És veritat. Però no tots els edulcorants són apropiats per a les persones que som diabètiques, com s'ha explicat aquí en altres ocasions. Moltes gasoses estan edulcorades amb fructosa, que és "menys dolça" que el sucre, però que no resulta neutra en absolut. Avui m'he assabentat, a més, que hi ha molts fabricants de gasosa, sobretot al continent americà, que usen fructosa en comptes de sucre natural, però no per cap consideració de salut, sinó perquè és més barata. Però també he sabut que prendre "gasoses dietètiques" no representa menys risc per a la salut, perquè el consum de gasoses en general està associat amb hàbits alimentaris perjudicials (menjar ràpid, abús de fregits...).<br /><br />En definitiva, són temes per pensar-hi.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-79503323965073659712009-04-04T23:25:00.007+02:002009-04-04T23:57:21.503+02:0045. Productes sense sucre i els seus preusAvui m'he permés el luxe de comprar-me uns gelats. A una botiga de congelats nova que han obert a Calafell he trobat uns gelats sense sucre. Aprofito l'ocasió per dir dos o tres coses sobre els productes per a diabètics, de vegades més presumptes que altra cosa, i sobre els preus que acostumen a tenir.<br /><br />Comencem per la presumpció de consum. Un producte que porti escrit "sense sucre" a l'envoltori no sempre és apte per a diàbetics. Cal consultar sempre la composició del producte en qüestió, perquè és evident que tots els ingredients del món tenen una certa quantitat de glucosa de forma natural. En aquest sentit, és d'agrair que alguns productes, sobretot sucs de fruites, matisin això del sucre especificant "sense sucres afegits". És a dir, el producte no ha estat endolcit artificialment amb l'adició de sucre, però òbviament té el que porten els seus ingredients, les fruites en el cas del suc.<br /><br />També cal valorar si el producte ha estat edulcorat amb alguna altra cosa. Perquè no tots els edulcorants usats per la indústria alimentària són "neutres" pel que fa al seu consum per part de les persones diabètiques. No hi ha cap cap problema amb sacarina o l'aspartamus, que no tenen cap incidència en el nivell de glucèmia. Però cal tenir en compte que la fructosa o el sorbitol són objecte de grans discussions, perquè incideixen en la glucèmia, tot i que menys que el sucre.<br /><br />També cal vigilar un altre factor: els dolços, inclosos els especials per a diabètics, porten certa quantitat d’hidrats de carboni, provinent de l’ametlla i de la fècula que s’ha usat per formar la massa. I les persones diabètiques hem de controlar molt els hidrats de carboni. En molts casos, s'han de mesurar al detall les quantitats que es poden menjar dels aliments que en sóc rics, i si un dia es menja pasta, posem per cas, no s'haurien de prendre certs postres, encara que siguin aptes per a diabètics.<br /><br />Els gelats que m'he comprat avui estaven edulcorats amb aspartamus. Cap problema, des d'aquest punt de vista. Una altra cosa és que no me'ls menjaré pas en dies consecutius. Un al mes i prou, perquè una cosa és que el metge et permeti algun caprici de tant en tant (fins i tot un caprici amb sucre de veritat) i l'altra és abusar-ne. És més, tot i que un caprici de tant en tant ajuda a trampejar la deshabituació d'alguns gustos, dels quals descobreixes quan et diagnostiquen diabetis que n'eres molt esclau, és millor fer-se un compte i tallar en sec amb certes coses.<br /><br />També volia comentar que el preu dels gelats sense sucre era un 60% més alt que els seus equivalents "normals". La mateixa marca, la mateixa quantitat, el mateix sabor..., però els que no portaven sucre, eren una picossada més cars. Sóc perfectament capaç d'entendre que, en un procés industrial, els preus poden abaratir-se gràcies a la producció a l'engrós. Ara, que pugui racionalitzar coses d'aquesta mena, no vol dir que m'aconformi fàcilment.<br /><br />Com he escrit aquí en altres ocasions, no vull cap privilegi pel fet de ser diabètic, però tampoc voldria cap perjudici. Potser és molt demanar tal cosa de les empreses privades. Sí que és intolerable haver-ho d'exigir, i sovint a la mala cara, de serveis públics com la pròpia sanitat. Gairebé l'únic consol que queda davant d'aquests diferencials de preu és que la diabetis cavalca a una velocitat que farà que, en pocs anys, els diabètics siguem una part del mercat més que significativa. Veurem si llavors...Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-87796281018858869872009-03-18T14:21:00.006+01:002009-03-18T18:39:21.586+01:0044. Una mort per coma diabètic a CalafellFa una estona m'he assabentat que una dona jove, de 30 anys, ha estat trobada morta a casa seva, aquí a Calafell. Segons tots els indicis, la difunta havia tingut un <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Coma_diab%C3%A9tico">coma diabètic</a>, de conseqüències fatals. No coneixia de res a aquesta persona, però la notícia m'ha colpit, perquè ens recorda descarnadament que la diabetis pot tenir complicacions gravíssimes.<br /><br />El coma diabètic pot arribar tant per una hipoglucèmia com per una hiperglucèmia. És un exemple clar de la insídia que pot arribar a tenir la diabetis. Per dalt o per baix et pot donar una trompada prou grossa per quedar-t'hi. Tot això, sense oblidar la paradoxa que persones a les quals el sucre ens surt per les orelles, puguem patir, i de valent, per una baixada de glucosa. Faria gràcia i tot, si no fos potencialment tan greu i no es pasés tan mala estona.<br /><br />Hi ha dies que desitjaries no ser tu mateix. Sempre expliques que t'ho agafes amb optimisme, que tens una malaltia, però que no ets un malalt... Però no és fàcil pair la mort d'una persona, encara que no la coneguis, per una cosa que et podria passar a tu mateix. I molt probablement per autèntica mala sort. Mala sort perquè una pujada o una baixada la pots tenir en qualsevol moment, per molt controlada que tinguis la glucèmia. Mala sort perquè pots plegar-te estant al carrer, a la feina, a una botiga..., i llavors no faltarà ningú que avisi una ambulància. Però si et passa a casa i vius sol, com sembla que era el cas... Doncs ja no et despertes més.<br /><br />En dies com aquest m'agradaria plorar. Però quan ets diabètic, ni tan sols et pots permetre el luxe d'enfadar-te gaire o de sentir tristesa, perquè els estats d'ànim "ombrívols" et poden donar una trompada a la glucèmia. Cap a dalt o cap a baix, com deia abans. Si t'emprenyes fort, tens el risc d'una baixada. Els disgustos tendeixen a la pujada. Mai m'hauria cregut que tals coses fossin així fins que les he patit en carn pròpia. No hi ha explicació tècnica que es pugui comparar a experimentar-ho "en vivo y en directo".<br /><br />Per això un acaba escrivint, contingudament encara que no ho sembli, que la diabetis és una cabronada i que hi ha dies que són una autèntica merda. No sé ni la cara que feia la persona que avui ha mort a Calafell. Només he arribat a saber que es deia Rosa i tenia 30 anys, i el carrer on vivia. Però és igual. Era dels meus, per dir-ho d'alguna forma. I la seva mort em dol com si fos pròpia.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-33782899462639837412009-03-05T21:17:00.008+01:002009-03-05T22:20:57.737+01:0043. Perquè passejo pel món la meva diabetisHi ha un parell de persones, autèntics corcons, que em pregunten, amb insistència digna de millor causa, perquè "passejo" pel món la meva diabetis. Ja sabeu: el meu bloc sobre el tema, la "campanya" sobre la discriminació per als diabètics que significarien les últimes mesures de Ryanair, parlar-ne a tots els fòrums públics o privats als quals em conviden... És més, sembla com si ser diabètic fos una mena d'estigma que cal portar en silenci. Tinc la impressió que la cosa va més enllà del repelús que una malaltia, sobretot si és crònica, pot produir en alguna ànima sensible (esbiaixadament sensible, hauríem de dir).<br /><br />Però jo penso continuar explicant el que cregui oportú i queixant-me quan calgui, i lamentablement cal molt sovint. Aquí he volgut resumir perquè ho faig. I com que he escrit aquesta introducció després que els punts que venen a continuació, la cosa ha acabat tenint forma de decàleg (és un dir, perquè només n'hi ha nou).<br /><br />–Perquè no vull que ningú em tingui llàstima per ser diabètic. És allò que algú t'insisteix ad nauseam que tastis un mica de pastís, no s'atura ni quan li dius que no menges dolç i al final li has de dir que ets diabètic. I llavors va i et solta una cantarella gairebé idèntica en tots els casos: "Perdona, no ho sabia. No saps com ho sento". I tu t'has d'aguantar per no dir-li que no cal que senti res. Que tens una malaltia, per tota la vida per més senyes, però que no ets un malalt. Que fas una vida perfectament normal i que et poden fer falta algunes coses, però no certament llàstima de ningú.<br /><br />–Perquè la rucada de Ryanair és una minúcia en comparació amb algunes discriminacions serioses de debò que patim els diabètics.<br /><br />–Perquè estic cansat de la pel·lícula de por que significa contractar o renovar una assegurança sanitària quan ets diabètic. Per no parlar de la befa que significa que alguna asseguradora es presenti públicament com el súmmum de la responsabilitat social perquè ha llançat alguna almoïna a algun projecte d'investigació, preferentment si és mediàtic, i després tracti a patades als seus propis clients.<br /><br />–Perquè no és just que els diabètics no puguem accedir a certs llocs de treball de l'Administració, perquè n'estem exclosos. Perquè l'Estat ens considera invàlids a priori, donant per suposades circumstàncies que no tenen perquè passar. I perquè, contradictòriament, no ens considera invàlids per a cobrar una pensió. Ep, no és que vulgui cobrar cap prestació, perquè ja he dit que no estic malalt, tot i tenir una malaltia. És que algú s'hauria de fer mirar tals contrasentits.<br /><br />–Perquè n'estic tip de certs professionals de la sanitat que es pensen que tens diabetis per gust. Que si fos contagiosa, gairebé te l'hauries contagiat expressament per tocar la pera i fastidiar-los a ells i a elles els seus plàcids torns de visita. Bé, no sé si ho pensen, però ho sembla quan t'insinuen (o més aviat et tiren a la cara obertament) que ets diabètic pels excessos que has comés. Molt sovint, abans de preguntar-te si tens antecedents familiars i plantejar-se si, al menys en part, la teva diabetis podria ser hereditària.<br /><br />–Perquè les llistes d'espera per fer-te proves vitals relacionades amb algunes de les pitjors complicacions possibles de la diabetis, són d'escàndol. I perquè, en general, el sistema sanitari actua sota el principi que els diabètics, com tots els crònics, no tenim pressa ja que el nostre problema és per tota la vida.<br /><br />–Perquè no em dóna la gana que una empresa se'm pixi a la cara i gosi fer-ho emparant-se en el pretext que em cobra barat el seu producte o servei. Haurem de recordar que els preus els posen ells lliurement? I que hi ha mínims irrenunciables encara que t'ho regalin?<br /><br />–Perquè callar és el pitjor que podem fer quan ens sentim agredits. Fer sentir la nostra veu no és inútil. De vegades, s'obren miracles. Però fins i tot quan no serveix per res, serveix si més no per deixar clar que amb nosaltres no hi comptin, que les rucades que facin no les poden fer en nom nostre o amb el nostre assentiment, i que la vergonya que s'hagi de passar la passaran ells.<br /><br />–I, finalment, perquè de vegades no és dolent enrecordar-se'n d'allò que a un el toca personalment. Com que me n'he fet un tip de mullar-me personalment i de fer mullar la meva empresa en moltes causes solidàries (de vegades donant suport nominal, però gairebé sempre posant-hi feina i hores, o directament diners), em puc donar el luxe de preocupar-me per un problema que m'afecta, sense haver-me de sentir si no seré una mica egoïsta.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-81829830802527427942009-03-05T15:24:00.002+01:002009-03-05T21:17:40.858+01:0042. L'entrevista als Matins de TV3<object id="SVP1061379IE" height="277" width="320"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf"><param name="scale" value="noscale"><param name="align" value="tl"><param name="swliveconnect" value="true"><param name="menu" value="true"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><param name="FlashVars" value="VIDEO_ID=1061379&FD=1061379&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" id="SVP1061379" scale="noscale" name="SVP1061379" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" flashvars="VIDEO_ID=1061379&FD=1061379&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true" height="277" width="320"></embed></object>Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-72425032321694471942009-03-04T15:37:00.002+01:002009-03-05T21:17:03.863+01:0041. La campanya sobre Ryanair, demà a TV3La petita reivindicació sobre la discriminació als diabètics que Ryanair prepara, mitjançant el cobrament per usar el lavabo de l'avió, es va fent forat i demà tindrà l'ocasió de fer-se'n molt més. Ens han convidat al programa "Els Matins" de TV3 per explicar què demanem. Sortirem a un espai del programa que presenten la Lídia Heredia i la Magdalena Oliver, cap allà a un quart o dos quarts d'11.<br /><br />És una ocasió excel·lent per donar a conèixer a tothom la que està preparant Ryanair (tot i alguns desmentits sui generis que han fet córrer), i en particular per fer saber que és una mesura amb una derivada de discriminació per motiu de salut, que va més enllà de l'empipada que poguem sentir com a usuaris.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-46638980832615085072009-03-01T19:34:00.004+01:002009-03-05T21:16:44.181+01:0040. Evitem que Ryanair discrimini als diabèticsL'aerolínia Ryanair vol cobrar per usar el lavabo de l'avió. És molt discutible que un servei tan bàsic sigui objecte de peatge. Però, a més, és una mesura que discrimina a les persones que tenim diabetis.<br /><br />Els diabètics necessitem anar al servei freqüentment, perquè el cos es "defensa" expulsant sucre amb l'orina. Per nosaltres no és un gust, sinó una necessitat en el sentit més literal, per la qual cosa no podem triar si ens aguantem fins al final del viatge. Es pot donar la paradoxa que anar al lavabo ens costi més diners que el bitllet.<br /><br />Les aerolínies tenen dret a organitzar el seu servei com vulguin i a cobrar pels conceptes que creguin oportú. I òbviament no tenen la culpa de la nostra malaltia. Però no creiem legítim que es prenguin mesures que causen perjudicis objectius a les persones per raó de salut.<br /><br />No és qüestió de plantejar boicots o de volar només amb companyies que respectin uns mínims per a tots els seus passatgers, sinó d'exigir que no hi hagi decisions que discriminen a un sector de la població, per desgràcia cada dia més elevat.<br /><br />Si voleu donar suport a aquesta reivindicació, podeu sumar-vos al grup de Facebook que hem creat. El podeu trobar clicant <a href="http://www.facebook.com/home.php#/group.php?gid=54040343819">aquí</a>. No importa que no sigueu diabètics. Qualsevol dia, una empresa s'inventarà una rucada semblant que perjudicarà als que portin ulleres, siguin massa alts o tinguin els peus plans.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-81504910313975783732009-02-13T21:55:00.007+01:002009-02-14T12:53:02.368+01:0039. Un pes que m'he tret de sobre<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrH0xFz9vBpVgLNcBkt4_qlKbv9kvTd7ZPK3yUDidaJWqnQ4pIoUW_sus0WNVYLjFGUy2Mf2y_nGxKGilSv8xKaxvVJx6keXkmtLJjxfd2e1UsMb-WgeZ3t6njCrJjysqEWPzqFEOSFSA/s1600-h/EyeCheck2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 238px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrH0xFz9vBpVgLNcBkt4_qlKbv9kvTd7ZPK3yUDidaJWqnQ4pIoUW_sus0WNVYLjFGUy2Mf2y_nGxKGilSv8xKaxvVJx6keXkmtLJjxfd2e1UsMb-WgeZ3t6njCrJjysqEWPzqFEOSFSA/s400/EyeCheck2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5302397381175826882" border="0" /></a>Avui m'he fet un fons d'ulls que esperava des de feia temps, gràcies a un increïble periple burocràtic (periple és una forma extraordinàriament amable i generosa de referir-s'hi) amb la sanitat pública. Me l'he fet a la sanitat privada, desprès que, entre unes coses i altres, a la sanitat que pago amb els meus impostos em trigaven fins a 11 mesos entre la sol·licitud de la prova i la seva realització. Els 90 euros que m'ha costat la visita han estat una despesa utilíssima, perquè m'he tret un pes de sobre que, si no es viu en persona, potser és difícil d'entendre.<br /><br />La prova ha sortit bé. No s'aprecia cap lesió ni indici de problemes provocats per la diabetis. Caldrà continuar vigilant-ho, és clar. Quan ets diabètic t'has de fer un fons d'ull a l'any. Això com a rutina. Com que, a més, m'han trobat la pressió sanguínia ocular una mica "justeta" (per usar l'adjectiu de l'oftalmòleg), no m'hauria de saltar cap revisió anual. Però en tot cas les notícies són positives i aquesta cua relativament negativa entra dins del que es podia esperar.<br /><br />Si dic que em trec un pes de sobre és perquè, vulguem o no, la vista és una cosa que ens fa respecte. A la meva adolescència vaig passar una miopia progressiva, que es va poder controlar, però que em va fer passar d'una a sis diòptries en deu mesos. Des de llavors, sempre he tingut molta cura amb la vista, simplement perquè li has vist les orelles al llop, ni que sigui de lluny. Considerant, a més, que tinc antecedents familiars de diabetis amb alguns problemes relacionats amb la visió, no les tenia totes abans d'aquesta prova.<br /><br />Un factor afegit important és que entre les complicacions més greus que pot tenir una diabetis hi ha precisament les que afecten a la vista. Avui tenim el consol que hi ha tractaments eficaços, que, no obstant, no ho resolen tot, i que són eficaços si la cosa s'agafa a temps. En el millor dels casos, el que s'hagi perdut rarament es recupera. També per coses com aquestes, una espera de molts mesos produeix força neguit. Imagineu-vos que avui haguessin estat males notícies. Ara m'estaria lamentant del temps perdut miserablement per la incompetència, per no dir les martingales, del sistema sanitari.<br /><br />Per a un defensor a ultrança dels sistemes públics de salut, avui era un cert tràngol tirar de la medicina privada. No m'he sentit còmode, també ho he de dir. No és un problema de qualitat assistencial, sinó d'opcions. En realitat, la meva incomoditat no venia pel tracte excel·lent del professional que m'ha atés (quina diferència amb el "capital humà" que m'ha tocat en sort, o en desgràcia, a la Seguretat Social), sinó del contrasentit conceptual que era per mi comprar-me amb diners la tranquil·litat.<br /><br />Just abans de marxar cap a la visita, a la tele que tinc al despatx on treballo he vist una promoció del reportatge que el "30 minuts" de TV3 oferirà aquest diumenge. Versarà sobre la sanitat a Estats Units. Un dels ganxos del documental és l'esfereïdora xifra que al país més pròsper del món, al país de les esperances i de les oportunitats, moren cada any 24.000 persones per no poder-se pagar una assegurança mèdica. Quina coincidència! A qui se li acut engegar la tele a aquelles hores... He sortit de casa molt "mosca". Però què voleu que us digui. He pagat de gust els 90 euros. I més que n'hauria pagat si fos el cas. Quan ens hi va la salut...<br /><br />L'experiència, doncs, també m'ha servit per posar en certa perspectiva les meves idees sobre aquesta qüestió. Continuo pensant que és tristíssim que la medicina privada no reflecteixi una opció voluntària, sinó poc menys que una obligació davant les insuficiències del servei públic. Però avui he constatat que és molt fàcil demanar actituds heroïques quan les han de fer els altres.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-62920312444152270892009-02-08T22:14:00.001+01:002009-02-08T22:15:17.537+01:0038. «Empezamos a ver niños de 13 y 14 años con diabetes tipo 2»<script language="javascript">getEstrellas()</script> <script language="javascript">getVotos()</script> <div class="text"><div class="pbox"><div class="photo"> <img src="http://www.nortecastilla.es/prensa/noticias/200902/08/fotos/1401580.jpg" alt="«Empezamos a ver niños de 13 y 14 años con diabetes tipo 2»" height="335" width="253" /><div class="photo-caption"> </div> </div></div><div class="barhead"> <div class="ln" id="story-entradilla"> </div> </div> <div class="p" id="story-texto"> <div class="p"><br />Médico de Familia del centro de salud Aliste y miembro de la Sociedad Española de diabetes, Francisco Javier Ortega, intervino ayer en el encuentro de alimentación con la ponencia 'Papel de la dieta en el tratamiento de la diabetes tipo 2'.<br /><br /></div> <div class="p"> <strong class="strong">-¿Cómo puede controlarse mediante la alimentación la diabetes tipo 2? </strong> </div> <div class="p">-La verdad es que es bastante sencillo. El médico más eminente que tenemos, el profesor Valentín Fuster, ha dicho que el primer paso es comer menos, pero se puede comer prácticamente de todo... Yo digo que es comer de todo en plato de postre. Y, sobre todo la regla 'CC': comilona, caminata. Si nos pasamos, hay que compensarlo con el ejercicio.<br /><br /></div> <div class="p"> <strong class="strong">-¿Pueden llevar una vida normal?</strong> </div> <div class="p">-Perfectamente. Tienen que llevar una dieta equilibrada y variada. La mayoría de los diabéticos tienen obesidad o sobrepeso y tienen que reducirlo con una alimentación hipocalórica, además de restringir un poco los hidratos de carbono de liberación rápida. Eso, y seguir el tratamiento. Por lo demás, pueden hacer vida normal.<br /><br /></div> <div class="p"> <strong class="strong">-¿Les resulta fácil a los diabéticos asumir estas pautas?</strong> </div> <div class="p">-No es fácil, porque es una lucha de fondo. Saben que tienen que hacer la dieta: empiezan y pierden peso rápidamente, pero el problema es la perseverancia, la constancia.<br /><br /></div> <div class="p"> <strong class="strong">-¿Tenemos en la provincia un alto índice de diabéticos? </strong> </div> <div class="p"> -Sí, sí. Aunque comemos relativamente bien, con los hábitos de vida occidentales -con hamburgueserías, salchicherías y mucho embutido- se incrementa la obesidad. La media en España es de un 7%. En poblaciones envejecidas, como es la nuestra, alcanza un 10%. En Zamora, hay 20.000 diabéticos, seguro. Pero pasa, además, que por cada diabético diagosticado, hay otro que no lo está.<br /><br /></div> <div class="p"> <strong class="strong">-¿Se notar la incidencia en los niños por la alimentación? </strong> </div> <div class="p">-Siempre hemos dicho que la diabetes tipo 2 la del adultos, porque va ligada a la obesidad, al sedentarismo... Bueno, pues ya lo estamos viendo: por una alimentación inadecuada, por estar sentados ante la videoconsola, la tele, el ordenador, está apareciendo en niños de 13 y 14 años, y en Zamora los hay; no son muchos, pero los hay.<br /><br /><br />Fuente: El Norte de Castilla<br /></div> </div> </div>Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-85295270354746865282008-12-30T19:30:00.005+01:002008-12-30T19:40:10.645+01:0037. Barcelona coordinará dos proyectos europeos de investigación sobre la malaria y sobre la diabetes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHnGXWNv7shMTtvfu3UveucN98UBN1yHPYAVYrf_R67ArzxFCo3VJJVoKOY_Vqi1PZ9-EyA86gHrsCvpFHr8Ju_uQlrfe6Lggo9gcKLuE9N2kC8ecM0JKiHgT9S-r7YXFMvCSHP6s-2w/s1600-h/ParcRecerca.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHnGXWNv7shMTtvfu3UveucN98UBN1yHPYAVYrf_R67ArzxFCo3VJJVoKOY_Vqi1PZ9-EyA86gHrsCvpFHr8Ju_uQlrfe6Lggo9gcKLuE9N2kC8ecM0JKiHgT9S-r7YXFMvCSHP6s-2w/s400/ParcRecerca.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5285654410113190434" border="0" /></a><br /><h1 style="font-weight: normal;"><br /></h1><span class="b" style="font-size:100%;">El Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona (IRB) coordinará dos proyectos europeos de investigación en el área de la salud sobre malaria y diabetes, según ha resuelto la Comisión Europea (CE) en la segunda convocatoria del VII Programa Marco.</span><span class="par">Según ha informado el IRB, el centro recibirá una financiación de la CE superior a cinco millones de euros para tres años, del 2009 al 2011, para los trabajos sobre malaria y diabetes que dirigen los investigadores Lluís Ribas de Pouplana y Antonio Zorzano.</span><br /><br /><span class="par">Lluís Ribas de Pouplana, investigador ICREA y jefe del Laboratorio de Traducción Genética en el IRB Barcelona, estudiará una vía prometedora para hallar nuevos compuestos antimalaria, enfermedad que provoca la muerte anual de más de un millón de personas en Africa y Asia.</span><br /><br /><span class="par">La malaria la causa el parásito Plasmodium falciparum, que vive en algunas hembras de los mosquitos Anopheles, y las personas se infectan con la picadura del mosquito, que introduce el parásito en el organismo, donde se prepara para atacar los glóbulos rojos de la sangre.</span><br /><br /><span class="par">La base científica del proyecto es aportar datos sobre la formación de proteínas en el parásito que estén involucradas en la transmisión de la malaria, y el objetivo es encontrar piezas clave que inhiban este proceso y permitan desarrollar medicamentos antimalaria.</span><br /><br /><span class="par">El proyecto de Ribas de Pouplana parte de la base de que 'hoy ya tenemos suficiente conocimiento sobre cómo se produce la síntesis de proteínas en organismos como la bacteria E.coli o la levadura Saccharomyces cerevisiae, y ahora nos interesa trasplantar este saber hacia organismos de relevancia médica como el Plasmodium'.</span><br /><br /><span class="par">Por su parte, Antonio Zorzano, jefe del programa de Medicina Molecular del IRB Barcelona y catedrático de la Universidad de Barcelona (UB), utilizará por primera vez la bioinformática para conseguir información sobre enfermedades complejas como la diabetes, que es fruto de una combinación de factores ambientales y genéticos.</span><br /><br /><span class="par">Para ello, Ribas ha reunido expertos en diversos ámbitos como biología del Plasmodium, en procesos de síntesis de proteínas, y en herramientas avanzadas de cristalografía, bioinformática, dinámica de genomas, transcriptómica y proteómica.</span><br /><br /><span class="par">El objetivo es identificar procesos que se produzcan en la mitocondria -orgánulo intracelular, que transforman las moléculas de la comida en energía-, que sean responsables de la resistencia a la insulina.</span><br /><br /><span class="par">La insulina es una hormona generada por el páncreas que tiene como función permitir el acceso de la glucosa al interior de la célula, y las personas que padecen el denominado Síndrome de Resistencia a la Insulina suelen presentar altos niveles de triglicéridos en la sangre (grasas) y bajos niveles de colesterol bueno.</span><br /><br /><span class="par">Además, la hipertensión y la obesidad pueden estar detrás de la resistencia a la insulina, un desorden metabólico que aumenta el riesgo de sufrir diabetes y enfermedades del corazón.</span><br /><br /><span class="par">Para desarrollar el proyecto, Zorzano cuenta con dos grupos expertos en biología de sistemas, el Barcelona SuperComputing Center, que aloja el superordenador MareNostrum, uno de los más potentes del mundo, que trabajará en la generación del programa computacional que integrará todos los datos experimentales, y otro de Finlandia experto en la técnica denominada lipidómica y que permite conocer la composición de las grasas en los tejidos y los fluidos del organismo.</span><br /><br /><span class="par">Además, otros cuatro laboratorios, dos de Inglaterra, uno de Alemania y el del propio Zorzano, aportarán su experiencia en el estudio de la resistencia a la insulina y diabetes en dos modelos animales diferentes -ratones y mosca del vinagre (Drosophila melanogaster)-, y en la manipulación de células individuales de mamífero.</span><br /><br /><span class="par"></span>Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-37552474144052150502008-12-23T00:16:00.003+01:002008-12-23T00:22:30.768+01:0036. Diabetis i Nadal (i 2)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqXtXCDTpMtwyfDmY6ikWYXI3KRqTogGZEiDZkuGjvlAeaZLCmFihMmxVaWHq6ezDI1c1p5fBVnCluU7ikdURG-tQW6zWJAgxRB71rnN_utSFleHKrduNHJxbLxHc0_aOTeI3tIQoKW8Q/s1600-h/PICT0031.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqXtXCDTpMtwyfDmY6ikWYXI3KRqTogGZEiDZkuGjvlAeaZLCmFihMmxVaWHq6ezDI1c1p5fBVnCluU7ikdURG-tQW6zWJAgxRB71rnN_utSFleHKrduNHJxbLxHc0_aOTeI3tIQoKW8Q/s400/PICT0031.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282758782756896274" border="0" /></a><br />Com és sabut per diabètics i no diabètics, els dolços estan desaconsellats. Tanmateix, en el mercat existeixen torrons, massapans, xocolates, galetes..., sense sucre, que poden ser consumits tranquil·lament. No és cap problema que estiguin edulcorats amb sacarina o aspartamus, que no tenen cap incidència en el nivell de glucèmia. Cal tenir en compte que la fructosa o el sorbitol són objecte de grans discussions, perquè incideixen en la glucèmia, tot i que menys que el sucre.<br /><br />Però s’ha de tenir en compte una altra cosa: els dolços, inclosos els especials per a diabètics, porten certa quantitat d’hidrats de carboni, provinent de l’ametlla i de la fècula que s’ha usat per formar la massa.<br /><br />Les persones diabètiques han de controlar molt els hidrats de carboni, al punt d’haver de mesurar al detall les quantitats que poden menjar dels aliments que en sóc rics. Als àpats nadalencs s’acostuma a consumir pasta, per exemple a la sopa de galets. Per això cal “redistribuir” els hidrats de carboni, de forma que si el diabètic els consumeix en forma de torró, hauria de restar-los en la mateixa proporció d’altres aliments, com la pasta o el pa.<br /><br />Els àpats nadalencs acostumen a ser molt abundants. I una norma general per a les persones diabètiques és menjar amb moderació pel que fa a la quantitat. Una elevada ingesta d’aliments en un sol àpat pot provocar un fort increment del nivell de glucèmia a la sang, amb conseqüències potencialment molt greus.<br /><br />Les persones diabètiques ja n’estan informades i majoritàriament estan molt conscienciades de les limitacions. No obstant, molts malalts de diabetis, sobretot els diagnosticats en edat adulta, reconeixen les dificultats per canviar certs hàbits i confessen haver-se descobert més “esclaus” dels seus gustos del que es pensaven.<br /><br />Per això, sempre que és possible, el metge autoritza algun caprici puntual, per tal de fer més lleugera la situació. Però cal insistir que el caprici ha de ser l’excepció, sobretot en una època de l’any propícia per a l’autoindulgència.<br /><br />Per a major tranquil·litat, si la persona diabètica es fa ella mateixa a casa controls de glucèmia, pot augmentar-ne la regularitat. El metge pot recomanar als afectats de diabetis de tipus 1 injectar-se una petita dosi extra d’insulina, o reajustar la pauta diària com passa, per exemple, amb els musulmans que segueixen el Ramadà.<br /><br />La moderació també mantindrà controlades qüestions de salut, com el colesterol, els triglicèrids o la hipertensió, que sovint apareixen associats a la diabetis, o que es pateixen de mena pròpia.<br /><br />És molt important, finalment, vetllar els símptomes de la diabetis, perquè cada dia són més els malalts que en pateixen sense saber-ho. Una diabetis no controlada pot tenir conseqüències molt greus. Si es té set o gana excessiva, molta necessitat d’orinar, pèrdua de pes sense causa aparent, cansament i debilitat, visió borrosa o cicatrització lenta, entre altres, és molt convenient consultar-ho al metge.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-57164426708210061812008-12-23T00:13:00.003+01:002008-12-23T00:24:09.556+01:0035. Diabetis i Nadal<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpHuVpFFaz-vha93Y7g1xkb1HK4gZ2qqDfvOGSMZyaTQD3n6t5RT9DSZvy4ngdsz7z4VU_XPrvBk7gePWHYxtz8n1aklS7q0Njx0nsWaaWtvrvIXSDNfCiqMERUP46ORvJJUPwKNouw0c/s1600-h/1170455784.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpHuVpFFaz-vha93Y7g1xkb1HK4gZ2qqDfvOGSMZyaTQD3n6t5RT9DSZvy4ngdsz7z4VU_XPrvBk7gePWHYxtz8n1aklS7q0Njx0nsWaaWtvrvIXSDNfCiqMERUP46ORvJJUPwKNouw0c/s400/1170455784.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282759256776622914" border="0" /></a><br />Les festes nadalenques tenen un component gastronòmic important. S’hi consumeixen productes rics en greixos, hidrats de carboni i sucre. Això pot ser un problema per a les persones diabètiques. Sobretot perquè algunes tradicions estan molt arrelades i costa suprimir l’hàbit o costum. I, a més, es tracta de festes molt familiars, en les quals pot resultar incòmode menjar “a part”.<br /><br />No obstant, les persones diabètiques poden gaudir dels àpats nadalencs posant-hi una mica de compte i mantenint la moderació que ja han d’observar tot l’any. Això sí, cal seguir les prescripcions del metge, que pot restringir o autoritzar segons quins productes, en funció del tipus de diabetis, del seu grau de control o de les complicacions de salut associades (colesterol, hipertensió...).<br /><br />Hi ha diversos aspectes a tenir en compte. Un molt important és el consum d’alcohol, que augmenta en aquestes festes. Els diabètics tenen aquest consum molt restringit i sovint prohibit del tot.<br /><br />Però si estan autoritzats, poden prendre vi, preferentment un negre sec, i cava, sempre que no porti sucres afegits. El brut o el brut nature, sobretot aquest darrer, són els més apropiats. S’ha de beure després del primer plat, per evitar que l’alcohol passi ràpidament a la sang. Per a l’apertiu es pot prendre una beguda sense alcohol, però convé vigilar els vermuts <span style="font-style: italic;">sin</span>, ja que acostumen a ser molt alts en sucre. Una alternativa són els refrescs light o zero, que no porten sucre.<br /><br />És important no abusar de l’alcohol perquè pot produir hipoglucèmies greus i interactuar negativament amb la medicació oral.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-19352536251774784482008-12-11T23:47:00.002+01:002008-12-11T23:54:11.447+01:0034. Perquè no dic resNo dic res des de fa uns dies perquè necessito recuperar la serenitat davant l'absoluta inutilitat, per no dir coses més serioses, del sistema sanitari. El que diria ara, si fos llegit per alguns dels seus destinataris, acabaria a comissaria o al jutjat de guàrdia. No els donaré aquest gust ni em perjudicaré la vida perquè siguin ineptes i, a sobre, males persones. Només faltaria, que desprès de tractar-me com si fos un "borrego", encara es puguessin fer les víctimes per un excés verbal meu. No. Ja m'ho faré venir bé quan tingui el cap a lloc. Perquè una cosa sí sé fer en aquesta vida: insultar salvatgement, però amb una elegància i finor que fa impossible cap reacció. Us preguntareu què passa. La veritat és que és massa gros per explicar-ho. Només diré que la desvergonya és encara pitjor que la inutilitat. I ho deixo aquí, que les emprenyades provoquen unes hipoglucèmies especialment dures i desagradables.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-89395639098198193702008-11-24T12:38:00.005+01:002008-11-24T13:59:32.615+01:0033. Fins a la gorra del sistema sanitariAvui ja no puc més. Estic literalment fins a la gorra del sistema sanitari. Les continues visites que m'he hagut de fer en els darrers set o vuit mesos han superat qualsevol quota esperable de malentesos i conflictes diversos. No és perquè jo sigui molt conflictiu, que va. És simplement perquè jo no me les callo ni penso que l'actitud correcta d'un usuari sigui la de parar l'altra galta. Com a mínim, no per sistema.<br /><br />Tinc una metgessa de capçalera que em va esbroncar (i de quina forma) perquè havia trigat massa temps en anar a la "visita de resultats" d'unes anàlisis. Li vaig haver de respondre que estava allí el dia i hora que m'havien donat i que, per gust, ja hi hauria fet cap abans. La resposta és d'aquelles que no saps perquè no presentes una queixa oficial o directament demanes canviar de metge: el malalt era jo i era a mi a qui li interessava basquejar-se.<br /><br />Avui, però, he viscut una experiència que ho supera. Tenia hora per anar a fer-me un fons d'ulls. És una prova per determinar si he pogut desenvolupar una retinopatia diabètica. És una de les pitjors complicacions que pot tenir la diabetis, i tot i la meva serenitat en temes de salut, que no sempre tinc en altres facetes de la vida, no les tenia totes amb mi. Suposo que és una qüestió psicològica i potser la simple necessitat de fer-te ulleres noves (perquè amb l'edat et baixa la miopia o et puja l'astigmatisme) tendeixes a interpretar-la com el que no és. Sense donar-li tampoc més importància de la que té, els cinc mesos que he hagut d'esperar no han estat necessàriament agradables.<br /><br />Arribat el cas, ha resultat que no m'he visitat. Em van donar hora a la 1 del migdia. A l'hospital del Vendrell els constava que la visita era a les 11 del matí. És un evident malentès, que en bona part es deu a què no et donen hora immediatament quan el metge de capçalera et fa el volant, sinó que et truquen més endavant quan hi ha dates disponibles. El telèfon no és com un paper escrit i, en tot cas, permet despistar bastant si hi ha un problema, com ha estat el cas. Certament és difícil saber qui en té la culpa (potser sóc jo que no ho vaig entendre bé), però el que si és cert és que les conseqüències, si n'hi ha, sí que seran per a mi.<br /><br />Perquè, entre altres poderosos motius, m'han tornat a donar hora per d'aquí a sis mesos. Mig any més de no saber si hi veus clar o no, de "menjar-te el tarro", com es diu ara, perquè als humans ens fan por relativament poques coses, però la possibilitat de perdre la vista, per remota que sigui, ens posa dels nervis. No crec que n'hi hagi per a tant i és possible que algú es pregunti si no estic exagerant. Jo potser hauria pensat això fins ara d'algú altre, però és evident que la percepció de les coses varia quan et toca a tu i l'interès no és merament acadèmic.<br /><br />No obstant, la cosa podia ser pitjor i ho ha estat. Hi ha coses que no ens hauríem de sentir ningú, encara que l'error fos nostre. Perquè ha passat el que es poden imaginar. Quan he demanat que, atès que es tractava d'un manifest malentés (i molt probablement més error seu que meu), miressin alguna altra alternativa, la resposta no ha estat la de dir que no hi podien fer res, perquè no hi havia més hores disponibles, que si es diu amablement encara cola i tot. És que m'han contestat amb aquella filosofia que es resumeix amb el lema "Es lo que hay" i si no vol, només cal que digui que no.<br /><br />La immediata gestió davant del meu CAP no ha tingut un resultat gaire més encoratjador. Se n'han rentat les mans. Única solució? Tornar a demanar hora al metge de capçalera i si aquest creu que és urgent, ja ho reclamarà així. Com era de preveure, tot i la meva alarma i la cara i la veu de preocupació que feia, no m'han donat hora ni per avui ni per demà, sinó per d'aquí a deu dies. També és el que hi havia. Davant meu, un simple encostipat ha aconseguit visita per a aquesta mateixa tarda. Deu ser que els que tenim una malaltia crònica, com que és per tota la vida, no tenim pressa.<br /><br />O potser és el que el departament de Salut de la Generalitat va proclamant als quatre vents com la gran aportació catalana a la sanitat mundial: el model d'alta resolució. Em pensava que això volia dir que quan anaves al metge sorties amb el problema resolt sense que et maregessin amunt i avall. Sembla ser que, en realitat, es tracta de donar prioritat als casos lleus, que es poden despatxar ràpidament, per buidar les llistes des d'un punt de vista merament quantitatiu. Potser no és així i també és probable que l'empipament que porto a sobre m'ennuvoli el criteri. Però ja he avisat al principi que n'estic literalment fins a la gorra. I, en tot cas, estic disposat a deixar-me convèncer del meu error si m'ho expliquen molt ben explicat.<br /><br />Encara sort que al CAP no m'han repetit que la vida me l'havia de buscar jo, perquè en aquella fase la cosa potser hauria acabat a comissaria i ara no estaria escrivint aquesta entrada.<br /><br />Sembla que no hi ha altra solució que tirar de la sanitat privada, confiant no enganxar cap mútua o assegurança de les que funcionen com si fossin la Seguretat Social. Però em subleva aquesta opció. No pel cost, ja que a ningú ens importa un euro quan ens hi va la salut. Em subleva perquè aquesta sanitat a la qual li hem d'aguantar tantes coses amb la teoria que és gratuïta, l'estem pagant entre tots. Si no ens volen tractar com a persones, i ja que no ens rebaixaran ni un euro de les cotitzacions i dels impostos encara que optem pel "copagament" real de la privada, que ens tractin si més no com els propietaris que som de la barraca.<br /><br />Ah, si el sistema no dóna més de sí, si més no que no haguem d'aguantar mals professionals que ens tracten com a ramat amb una fatxenderia impròpia i absolutament impresentable. Jo ja tinc els meus propis problemes i no em dóna la gana haver d'aguantar els que fan pagar els seus a la resta de gent. Una cosa és aguantar inútils i una altra, aguantar a sobre maleducats. Que això passi en institucions dedicades a la cura i a l'atenció a les persones, no és una ironia, sinó una immensa burla.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-20453569064048412952008-11-16T08:54:00.002+01:002008-11-16T09:25:42.686+01:0032. Dades molt preocupants sobre la diabetisEl Dia Mundial de la Diabetis acostuma a ser una ocasió perquè es publiquin tot d'estadístiques i dades sobre l'evolució de la malaltia. No cal dir que, tractant-se d'una malaltia que gaudeix d'una "excel·lent salut", si em permeteu el joc de paraules, la informació és molt preocupant. D'una banda, la xifra dels diabètics que no saben que ho són és espaordidora. I, de l'altra, la propagació entre nens i adolescents no pot ser més alarmant: això fins al punt que el Dia Mundial, que cada any està especialitzat en alguna faceta de la diabetis, ha repetit enguany aquest tema com a leit-motiv.<br /><br />Anem per parts. Segons el ministeri de Sanitat, a l'Estat espanyol hi ha un milió de persones que tenen diabetis i no ho saben. No és que no sigui important que hi hagi tres milions de diabètics diagnosticats: és gravíssim, ja que la'afectació de la diabetis se'n va disparada de cara al 10% de la població, quan al llarg de la història molt rarament havia passat de l'1 o del 2%. I que la cosa té magnitud d'epidèmia ho demostra com tiba al llarg del temps: cada any hi ha un 3% més de diagnòstics.<br /><br />És que la diabetes no diagnosticada és una font de complicacions i de perills, amb alguns efectes que són irreversibles encara que s'hi posi tractament, com els provocats per la retinopatia diabètica, que només pot aturar-se, però no fer marxa enrera. I que els no diagnosticats siguin una tercera part dels diagnosticats no és per llençar les campanes al vol, ja que el promig a Europa occidental és aproximadament d'un 20%.<br /><br />Pel que als nens i adolescents, la dada alarmant és com s'ha escampant entre aquest segment d'edat la diabetis de tipus 2. Tothom donava per fet que les persones més joves tenien molta més tendència a patir diabetis de tipus 1, la insulinodependent, mentre que la de tipus 2 apareixia a l'edat adulta, a partir dels 30 i sobretot dels 40 anys. Dit d'una forma molt acientífica, la diabetis de tipus 2 està més associada a la mala vida (pèssima alimentació, sedentarisme...) i diguem que la canalla no és que no patís d'aquests mals, sinó que no havia tingut temps de patir-ne els efectes.<br /><br />Però ara sabem, també dades del ministeri de Sanitat espanyol, que hi ha 120.000 casos de diabètics entre persones menors de 15 anys, dels quals 18.000 tenen diabetis de tipus 1. Això vol dir que més de 100.000 la tenen de tipus 2. Sis vegades més. Segons el ministre del ram, Bernat Sòria, l'explicació és clara: obesitat i sedentarisme ja no són exclusiva dels adults a partir de certa edat. És més, les persones més joves encara s'alimenten pitjor que la generació que els precedeix, amb un abús d'aliments amb força greix, sucre i sal i, sobretot, consumint molt poques fruites i verdures.<br /><br />És més, amb motiu del Dia Mundial, també s'han facilitat dades molt alarmants de l'increment de la diabetis de tipus 1, de la qual no acostumo a escriure tant ja que jo la pateixo de tipus 2. La diabetis insulinodependent s'està disparant entre els nens menors de cinc anys. I com que la diabetis de tipus 1 genera uns anticossos, la cosa es veu a venir amb antelació: cada cop més es detecten criatures de menys d'un any amb aquests anticossos. Les dates provenen de la unitat de diabetis pediàtrica de l'hospital Ramón y Cajal, de Madrid.<br /><br />Les causes genètiques que ja es coneixen no han canviat i el fenòmen s'explica per l'alimentació excessivament calòrica, per factors mediambientals i per la relativament escassa lactància materna. Això darrer suposo que cridarà l'atenció i no és que sigui així exactament: el problema seria la matinera introducció en la dieta dels infants de les proteïnes de la llet de vaca.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-21641708898711640712008-11-15T12:09:00.004+01:002008-11-16T08:48:51.630+01:0031. Un gest mediàtic, però menys és res<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaLqrpge7QGHgfyCWIsVaOy2jnAwxl6S8Xw7OVIRoiGmUllU7GnMWmmPXC7vCXvqmFYyB2bPewnV0qPpuha_dxrRacI9jleaLMPM6_dQFYVmNBGmD2RZYYK4UIlUcvlAmyWhfBmjm2auI/s1600-h/mas+sucre.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaLqrpge7QGHgfyCWIsVaOy2jnAwxl6S8Xw7OVIRoiGmUllU7GnMWmmPXC7vCXvqmFYyB2bPewnV0qPpuha_dxrRacI9jleaLMPM6_dQFYVmNBGmD2RZYYK4UIlUcvlAmyWhfBmjm2auI/s400/mas+sucre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268844474330178898" border="0" /></a><br />Ahir, el Dia Mundial de la Diabetis va portar també la seva collita de fotos i fets més o menys mediàtics. Com que es feien controls de glucèmia gratuïts a molts indrets, en alguns casos fins i tot al carrer, alguns polítics no van perdre l'oportunitat de fer-s'hi una foto. És com quan TV3 organitza la Marató o se celebra aquesta campanya de remullar-se a una piscina per l'esclerosi múltiple. M'he fet un tip d'explicar que aquestes campanyes no tan sols són ineficaces, ja que només serveixen perquè molta gent li faci un "reset" a la consciència un cop l'any, sinó profundament perilloses perquè hi ha qui creu (sovint aquestes mateixes persones) que tals accions ja resolen el problema.<br /><br />No obstant, també he repetit per activa i per passiva que resulta difícil rebutjar un suport o un ajut quan mai no n'hi ha prou. En una entrada anterior, ho he intentat explicar gràficament: quan una paret està caient i falten mans per aguantar-la es fa difícil dir que no a cap mà que s'ofereixi.<br /><br />Per això penjo aquí una foto d'Artur Mas, el president de CiU, fent-se un control de glucèmia. Va ser ahir a Girona i puc posar la imatge gràcies a <a href="http://www.carlespuigdemont.cat/">Carles Puigdemont</a>, candidat a l'alcaldia gironina i diputat de CiU. Ah, i periodista (reconvertit a polític) dels que van posar en marxa els primers mitjans de comunicació íntegrament digitals de Catalunya. Va ser, per exemple, el primer director de l'Agència Catalana de Notícies. Bé, tampoc és que li calguin elogis, ho dic únicament per situar.<br /><br />Com he pogut saber que el Carles tenia aquesta foto i com li he pogut demanar si em deixava publicar-la? Tan fàcil com que el Carles i un servidor compartim contacte al <a href="http://www.facebook.com/">Facebook</a>, un gran invent de comunicació que permet coses com aquestes. El Carles va fer-li la foto al Mas amb el telèfon mòbil i, des d'allà mateix, la va penjar al seu <a href="http://twitxr.com/krls/updates/123866/">espai de Twitxr</a>. La "maniobra" va rebotar-se al Facebook, on me'n vaig assabentar jo..., et voilà. Tot plegat es deu també al fet que el Carles Puigdemont és molt més ciutadà 2.0 que un servidor, ja que dubto que hi hagi eina digital que no tingui apamada, mentre que jo continuo picant per aquí i per allà paint el meu llast analògic.<br /><br />En tot cas aquí queda. L'Artur Mas fa cara de tenir bona salut i no em consta que sigui diabètic. No obstant se li ha d'agrair que, ni que fos per la foto, ahir participés en la campanya. Tampoc és que sigui una aportació fonamental i definitiva, però mira, com deia al títol de l'entrada, menys és res. I si algú té alguna foto d'algun altre polític "punxant-se el dit", que me la faci arribar o que em digui on es pot trobar, que també la penjaré. No fos cosa que algú es molestés, és clar.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-26137052918229012452008-11-14T16:29:00.005+01:002008-11-14T17:02:49.523+01:0030. Enllaços Dia Mundial de la Diabetis<a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4feced562669d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Generalitat de Catalunya.</a> (notícia en català)<br /><a href="http://www.worlddiabetesday.org/"><br />Dia Mundial de la Diabetis</a>. Campanya de la Federació Internacional de la Diabetis (en anglès)<br /><br /><a href="http://www.who.int/mediacentre/events/annual/world_diabetes_day/es/index.html">Organització Mundial de la Salut</a> (en espanyol)<br /><a href="http://www.fundaciondiabetes.org/activ/diamundial/dmd08/box_dmd08.htm"><br />Fundación para la diabetes</a> (en espanyol)<br /><br /><a href="http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2023/index.html">Informació molt útil</a> del departament de Salut de la Generalitat (en català)<br /><a href="http://www.diabetes.org/home.jsp"><br />American Diabetes Association</a> (en anglès)<br /><a href="http://www.adc.cat/"><br />Associació de Diabètics de Catalunya</a> (en català)<br /><a href="http://www.diabeticgourmet.com/"><br />Diabetic Gourmet</a> (en anglès)<br /><br /><a href="http://www.childrenwithdiabetes.com/">Children with diabetes</a> (en anglès)Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-32941604039315515572008-11-14T14:33:00.003+01:002008-11-14T16:17:01.673+01:0029. I un gran sarcasmeNo vull ser negatiu, però tampoc puc ignorar situacions que freguen el sarcasme. Acabo de veure al Telenotícies de TV3 una informació sobre el Dia Mundial de la Diabetis. El leit-motiv principal de la notícia és la campanya que avui han fet molts centres sanitaris: un control de glucèmia (gratuït, faltaria més) perquè la gent detecti si podria ser diabètica o està en una situació de risc d'esdevenir-ne.<br /><br />Em sembla una iniciativa fantàstica, ja que no em cansaré de repetir que falta molta informació i que no hi ha pitjor malaltia que la que no es detecta a temps. Però les coses com són. Jo m'estic fent controls de glucèmia molt regularment. Com que el diagnòstic és relativament recent, pràcticament un cada mes. Ara ja m'han donat dos mesos de coll, atés que la diabetis l'he controlada molt bé. A partir de l'any vinent, potser ja començaré amb el programa de controls ordinari, que és trimestral.<br /><br />Només jo sé el petit calvari que significa aconseguir dia i hora per fer-se la prova. De fet, és una simple visita a l'infermera, que no té major història però que requereix múltiples trucades o visites al CAP. No és que no em donin hora quan toca, que seria realment greu. És que m'he de fer el control abans de les festes de Nadal i ja vaig pel quart intent en què em diuen que encara no "tenen obertes" aquestes dates. Bé, és una excusa com qualsevol altra que indica mal funcionament i pitjor previsió.<br /><br />No sé si m'he de preocupar. Si més no fins a la data, tots els controls de glucèmia que m'he fet (i me n'he fet uns quants) han estat aproximadament en la data que tocava. Tampoc ve d'un dia, ni de dos, és clar. És que no em puc avenir que, mentre fem campanyes mediàtiques, no siguem capaços de fer funcionar normalment el servei sanitari.<br /><br />Enteneu-me. Avui m'hauria pogut acostar a diversos hospitals o CAP del país a punxar-me el dit, a veure si sí o si no, però estant ja diagnosticat, feina rai perquè em donin hora. És clar que no és un problema major, sinó més aviat una molèstia. Però que sigui una mera molèstia no significa que no sigui innecessària i, per tant, gratuïta. És més, que per acostar-se al taulell on et diuen que no et poden donar visita hagis d'esquivar la cua dels que passaven per allí i es fan la prova gairebé a títol de divertimento, potser no és un sarcasme, però no fa precisament bonic.<br /><br />Hi ha el risc, que fa que els mateixos diabètics de vegades ens "autocensurem", de pensar que la cosa no és tan greu. Que n'hi ha de pitjors. I és veritat. Però no oblidem que, mentre les autoritats sanitàries es fan un tip de demanar a les dones que es facin mamografies o una revisió ginecològica periòdica per a prevenir diversos tipus de càncer, les llistes d'espera són, si més no al poble on visc, d'un any a un any i mig.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-79977202418731572652008-11-14T14:16:00.006+01:002008-11-14T14:33:38.552+01:0028. Dia Mundial de la Diabetis: molta necessitat d'informació<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_-L9FeV5PdI9bOur04ekGEHM3MOWr5_-iyz2BnOeTlJKK8tDWtCLk8vAtvoEW7un0PC6RTRsglinyJ952VE2PQMw3_4-q0pKe0P1NMPk_pwqWnXGZXC-aWxgDs-fpJLEqAlU2PnMFzIw/s1600-h/logo.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 143px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_-L9FeV5PdI9bOur04ekGEHM3MOWr5_-iyz2BnOeTlJKK8tDWtCLk8vAtvoEW7un0PC6RTRsglinyJ952VE2PQMw3_4-q0pKe0P1NMPk_pwqWnXGZXC-aWxgDs-fpJLEqAlU2PnMFzIw/s400/logo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268505273561960322" border="0" /></a>Avui se "celebra" el Dia Mundial de la Diabetis. És lògic que el verb celebrar hagi aparegut entre cometes. Estem parlant d'una nova epidèmia sanitària que crec que no valorem en la seva justa mesura, per una qüestió de mala consciència. Diguem-ho clar: l'enorme expansió de la diabetis és una epidèmia del benestar. Més ben dit, dels excessos del benestar. Amb la fam que hi ha al món, resulta difícil parlar d'un problema de mals hàbits d'alimentació, que tenen més a veure amb l'excés que amb la qualitat, tot i que també.<br /><br />Però aquí mateix s'ha dit molt sovint que el problema ja està creat i que ignorar-lo no porta enlloc. No, més ben dit, ignorar-lo porta a poblemes de salut molt importants. Avui en dia, la diabetis està en l'origen d'una de cada vuit defuncions i si la dada no sempre es veu reflectida fefaentment en les estadístiques sanitàries és perquè les morts s'atribueixen a la causa immediata (atac de cor, accident cerebrovascular, fallada renal greu...). Tot això per no parlar de les complicacions greus que la diabetis pot produir.<br /><br />I el principal problema és que, per una raó o una altra, la major part de persones que pateixen diabetis no ho saben. Per això cal molta informació i molta difusió. Perquè una diabetis controlada permet fer una vida perfectament normal i evitar les complicacions. Però una diabetis sense controlar és gravíssima, i és evident que difícilment es pot controlar una diabetis que es desconeix. Jo ha he mostrat en moltes ocasions el meu escepticisme sobre la fórmula dels dies internacionals i similars. Però també he dit que a la guerra s'hi va amb tot el que es té a mà i que quan falten mans per aguantar una paret que cau, no se'n pot rebutjar cap. Per això avui intento des de la modèstia d'aquest blou ajudar a fer la bola grossa.<br /><br />Podeu llegir els orígens d'aquest dia a la web de l'Organització Mundial de la Salut, tot<a href="http://www.who.int/mediacentre/events/annual/world_diabetes_day/es/index.html"> clicant aquí</a>. També trobareu <a href="http://www.fundaciondiabetes.org/activ/diamundial/dmd08/box_dmd08.htm">informació a la web de la Fundación para la Diabetes</a>, que ens recorda que enguany la jornada està dedicada a l'afectació de la malaltia en els nens i adolescents.<br /><br />Així mateix, penjo el logo d'aquest dia, que és el que encapçala aquest text. Però també em veig obligat a escriure una altra entrada, que vindrà a continuació, i que ens posarà de manifest com aquesta mena de diades poden ser un gran sarcasme.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-11941609993006564902008-11-14T09:58:00.000+01:002008-11-14T09:59:27.665+01:0027. Les males notícies no paren<h3>Los hábitos alimentarios erróneos disparan la peor diabetes infantil</h3> <ol><li><span class="TOPOEP46CAS">• </span>Unos 18.000 menores españoles padecen el tipo 1 de la enfermedad, por lo que dependen de la insulina<br /></li><li><span class="TOPOEP46CAS">• </span>Soria culpa al sedentarismo y la obesidad del avance de la epidemia, que afecta a 3 millones de personas<br /></li></ol> <div id="imatgeRecursos"> <div id="columnaFotosnoticia" style="width: 136px;"> <dl><dt><img src="http://www.elperiodico.com/EDICION/ED081114/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/f022mh02.jpg" alt=" Un enfermo se somete a una prueba de glucosa. Foto: ARCHIVO / LAURA GUERRERO" height="250" width="136" /> </dt></dl></div></div>El aumento del número de niños menores de 5 años afectados por la diabetes denominada de tipo 1 (dependiente de insulina) preocupa a las autoridades. Los expertos explican este fenómeno, además de por las causas genéticas --que apenas han variado--, por factores como la excesiva prontitud con que se introduce la proteína de la leche de vaca en la dieta de los pequeños, la alimentación excesivamente calórica y los factores medioambientales. En España sufren diabetes 120.000 menores de 15 años, de los que 18.000 están afectados por la forma más grave, la que depende de la insulina.<br />El trastorno crónico e incurable que aumenta el nivel de azúcar en la sangre también avanza en el resto de la población española: el 3% cada año, según informó ayer José Antonio Vázquez, presidente de la Federación Española de Diabetes. Tres millones de españoles padecen la enfermedad. Hoy es su día mundial.<br />En un simposio internacional celebrado en Madrid, Manuel Serrano, jefe del servicio de medicina interna del Hospital Clínico San Carlos de Madrid, y José Antonio Gutiérrez, director de la Fundación Lilly, apuntaron, entre los factores que explica-<br />rían el avance de la diabetes, las infecciones virales sufridas por la madre en el embarazo, las edades avanzadas de maternidad (de 39 a 42 años), el mayor peso al nacer y la práctica de cesáreas.<br />También se baraja la hipótesis de que ese incremento se deba a un au-<br />mento general del índice de crecimiento de los niños, el incremento de los niveles de grasa en el organismo y el adelanto de la pubertad.<br />Raquel Barrio, responsable de la unidad de diabetes pediátrica del Hospital Ramón y Cajal de Madrid, reveló que cada vez se detectan más niños de un año con anticuerpos de diabetes de tipo 1, lo que, según su opinión, pone de relieve la magnitud de este problema.<br /><br />UN MILLÓN SIN DIAGNOSTICAR<br />La diabetes constituye la sexta causa de mortalidad en España y el primer motivo de ceguera, diálisis y trasplante renal, informó el ministro de Sanidad, Bernat Soria. También alertó sobre la aparición de diabetes de tipo 2, debida a la dieta, en niños y adolescentes. Esta es la única que se puede prevenir. La modalidad no insulinodependiente de diabetes supone el 85 % de los casos y afecta al 8% de los niños. Soria asoció este hecho al aumento del sedentarismo y de la obesidad, al abuso de alimentos grasos, azucarados y salados, al escaso consumo de frutas y verduras, y al tabaquismo.<br />El ministro calculó que en España hay más de un millón de personas que padecen diabetes de tipo 2 y lo desconocen, por lo que, dijo, "todo que sea adelantarse en detección precoz" repercutirá en un mejor abordaje de la enfermedad.<br /><br />TRÍO DE EPIDEMIAS<br />Según Serrano, la diabetes forma parte del "trío de epidemias", junto a las enfermedades cardiovasculares y la obesidad, "muy ligadas al actual estilo de vida occidental", con hábitos alimentarios erróneos (muy ricos en calorías y grasas), estilo de vida sedentario y estrés psicológico. El especialista consideró crucial la detección precoz, sobre todo a partir de los 45 años, cuando los riesgos son mayores. Se debe tener en cuenta especialmente la obesidad, el historial familiar y la pertenencia a grupos étnicos que, como la raza negra, son más proclives a padecerla.<br />Los expertos calculan que las personas con exceso de peso presentan un peligro cuatro veces mayor de padecer diabetes. La hipertensión y la hipercolesterolemia son otras dolencias que aparecen muy frecuentemente asociadas. Entre los síntomas de alerta, los especialistas apuntan la necesidad de orinar con frecuencia, sed excesiva, apetito constante, pérdida de peso repentino, cansancio extremo, falta de interés y concentración, visión borrosa y vómitos y dolor de estómago.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-69784865579970328112008-11-13T20:48:00.003+01:002008-11-13T20:55:33.211+01:0026. El sistema sanitari perd buferaAquesta notícia que ha sortit avui al diari "El País" no parla exactament de la diabetis, però té el màxim interés per a les persones que ens veiem obligades a ser usuaris molt freqüents del sistema sanitari. Molt interessant l'arrencada de l'article: Tot per al pacient, però sense el pacient. Després, la notícia es perd una mica en el paratge de l'e-salut, segurament perquè queda modern i políticament correcte, però no obstant hi ha alguna reflexió aprofitable pel mig.<br /><br /><h1>El sistema sanitario español pierde posiciones en Europa</h1><br />Todo para el paciente, pero sin el paciente. Ése parece ser el lema de la sanidad en España, según el último estudio encargado por la UE a la consultora sueca Health Consumer Powerhouse. El trabajo muestra un retroceso frente a los resultados del año pasado. Según la investigación, la prestación sanitaria española ocupa el puesto 18 de 31 países estudiados (la UE más Noruega, Suiza, y dos países que quieren integrarse en la Unión, Macedonia y Croacia). En 2007 fue el 14 de 29 (no estaban los dos aspirantes).<br /><br /><p>La causa del descenso, según se desprende de los datos, está en la inclusión de una nueva variable: la llamada <b>e-salud</b> (el empleo de las nuevas tecnologías en la gestión del sistema y la comunicación entre los pacientes y los profesionales). Los autores destacan este año países teóricamente mucho menos potentes económicamente que España, como la República Checa y Hungría.</p><p>En total se han medido 34 aspectos correspondientes a seis grandes grupos: derechos de los pacientes e información, la e-salud, el tiempo de espera para recibir tratamiento, los resultados (mortalidad, esperanza de vida), cantidad de servicios que se ofrecen y política farmacéutica. A cada uno se le ha dado un peso relativo para que la suma de un sistema ideal diera 1.000 puntos.</p><p>En esta clasificación España obtiene 639 puntos. En 2007 obtuvo 624. La media de los 31 países está en 626. En este caso, como explican los autores, "no se trata de aprobar o no". "A lo que debe aspirar cada país es a estar lo más cerca del 1.000 posible, porque eso indicará que son más accesibles y más amigables para los pacientes". Holanda y Dinamarca pasan de los 800 puntos, y, en el otro extremo, Rumania, Bulgaria, Croacia, Macedonia y Letonia tienen menos de 500.</p><p>El resultado coincide con la apreciación de las asociaciones de pacientes españolas, como la Coalición de pacientes con Enfermedades Crónicas o el Foro Español de los Pacientes, que se quejan de que las autoridades sanitarias no les convocan apenas -sólo lo ha hecho dos veces en el foro establecido por la Ley de Calidad y Cohesión de 2003, las dos con el actual ministro, Bernat Soria, según una portavoz del departamento-.</p><p>Una portavoz de sanidad insiste en el carácter especial de este estudio, que no mide tanto la calidad del sistema como un punto de vista muy concreto. "Depende de qué se mida", matiza. En este trabajo, los apartados de derechos de los pacientes, e-salud y tiempos de espera suponen el 45% del total, 450 puntos, y España sólo saca 218. En cambio, en la parte más técnica (datos de mortalidad, prestaciones) que suponen los otros 550 puntos la sanidad española obtiene 421, lo que la pondría muy cerca de la cabeza si sólo se evaluaran esos aspectos. Estos datos coinciden más con los que hace casi una década la Organización Mundial de la Salud evaluó cuando dictaminó que el sistema español estaba entre los ocho primeros del mundo, lo que no se corresponde con lo que arroja este estudio.</p><p>El presidente de la consultora, Johan Hjertqvist, indicó que sus <b>recomendaciones para España</b> son "mejorar los derechos de los pacientes y los esfuerzos en prevención". Además, en el informe se destaca que "todavía parece que acudir a la sanidad privada es necesario si los pacientes quieren una auténtica excelencia" (una recomendación que ya figuraba en el trabajo del año pasado, y que coincide con el hecho del aumento del uso de la sanidad privada por los españoles; este sector representa ya casi el 25% del total del gasto).</p><p>En cambio, destaca que hay pocos problemas de honradez con los médicos (y lo apunta como algo inusual en un país del sur) y que hay un muy buen acceso a los medicamentos (excesivo en el caso de los antibióticos, donde un estudio de la Universidad de Utrecht sitúa las ventas de estos productos sin receta en un 30%).</p><p>El trabajo muestra que en el caso español el resultado se corresponde con su gasto sanitario. Al hacer la relación entre resultado según la encuesta y el presupuesto, España ocupa el lugar 16. Estonia es el que mejor aprovecha sus escasos recursos, y pasa al primer puesto.</p><p><b>"Pioneros en 'e-salud"</b></p><p>La llegada de las nuevas tecnologías a los sistemas sanitarios será una realidad antes que tarde. De ahí su inclusión en el estudio que ha hecho la consultora Health Consumer Powerhouse. El trabajo, le da a España en este apartado 50 puntos sobre 100, algo que sorprende al Ministerio de Sanidad. "Somos pioneros en e-salud", manifestó una portavoz del departamento que dirige Bernat Soria. "De hecho, lideramos el proyecto EPSOS [Servicios inteligentes abiertos para pacientes europeos en sus siglas en inglés] en el que participan otros 11 países de la UE", indicó la representante de Sanidad.</p><p>El propio ministro Bernat Soria ha manifestado varias veces que la sanidad en red (la llamada Red.es) es uno de los proyectos estrella de su mandato. Quizá el problema sea de tiempos. De momento, los proyectos de implantación de sistemas informáticos son muchos, pero están descoordinados. Cada comunidad autónoma, que es la administración competente, tiene su ritmo, y ni siquiera en un mismo territorio la situación es uniforme, indican en Sanidad.</p><p>"Tenemos un real decreto en trámite sobre la receta en general que contiene la <b>receta electrónica</b>", afirma la portavoz del ministerio. Será, lógicamente, un decreto de mínimos, pero "no habrá problema con que cada comunidad tenga su propia tarjeta o su propio desarrollo", insiste. Sanidad ya tiene preparado el nodo central de interoperabilidad, que será al que se conectará la red informática de cada comunidad. La prueba piloto comenzará antes de "finales de este mes", insiste la portavoz. Participarán Cataluña, Castilla y León, Murcia, la Rioja, la Comunidad Valenciana, Cantabria, Andalucía y Baleares. La idea es que cuando una persona vaya a una comunidad en la que no es residente, su tarjeta sanitaria funcione como si estuviera en la suya. Para ello, el nodo central hará de intermediario entre ambas regiones.</p><p>Expertos del sector afirman que el sistema se ha construido un poco "de arriba hacia abajo", y que así va a ser más caro y complicado que si las bases se hubieran puesto en común antes de la culminación de las transferencias sanitarias en 2002. "Pero esto es lo que hay, y los problemas se pueden solucionar", afirma un alto ejecutivo de una de las empresas punteras del sector.</p><p>Fuentes de Sanidad admiten que hubiera sido más fácil unificar los sistemas cuando todavía existía el Insalud. "Lo primero que hicieron las comunidades cuando recibieron las transferencias fue diseñar su propia tarjeta", ha dicho una alta dirigente del ministerio de la época del PP.</p><p>Mientras, cada comunidad va a su propio ritmo. Andalucía y Castilla-La Mancha son unánimemente reconocidas como pioneras en el campo de la receta electrónica (eliminar los papeles y que la comunicación entre el médico que prescribe y el paciente sea electrónica y bidireccional, lo que facilitaría mucho los trámites y el seguimiento a los pacientes crónicos). En Baleares y la Comunidad Valenciana hay hospitales que tienen ya implantada la historia clínica electrónica (que toda la información hospitalaria esté disponible a los médicos a través de un terminal, sin necesidad de ir almacenando y transportando carpetas con resultados de análisis y pruebas). También se está ensayando la integración de ambos aspectos: la primaria y la atención hospitalaria. Quizá si se corre lo suficiente en el próximo estudio de la consultora se estará más cerca del 100 en este apartado clave.</p>Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-85323916768098608592008-11-08T21:14:00.005+01:002008-11-08T22:46:21.102+01:0025. Adéu, xocolata, adéuFem una confessió resignada. La xocolata m'agradava amb bogeria. M'agradava, és clar, perquè és de les principals renúncies que he hagut de fer des que em van diagnosticar una diabetis. Algú pensarà que quina rucada. És clar, això meu és poca cosa, en comparació amb els problemes generals del món, faltaria més. I ja veieu el sacrifici que representa prescindir de la xocolata. Però en aquest bloc explico, a banda de qüestions de salut generals, les vivències més directes (digueu-li ximples, si voleu) d'un diabètic diagnosticat recentment. I la veritat és que hi ha molt a dir sobre el canvi d'hàbits que aquesta malaltia representa.<br /><br />Aquesta tarda de dissabte he estat a Barcelona, passejant pel barri de Gràcia. Al carrer Verdi m'he trobat una xocolateria nova, no ben bé de luxe, però poc li faltava. La visió i l'olor de l'aparador ha estat gairebé dolorosa. I això que porto molt bé en general les renúncies a què em referia al principi. Bé, no sento cap mena de síndrome d'abstinència. Més aviat és com una punxada molesta, que et dura uns pocs segons, fins que racionalitzes la qüestió i recordes que t'estàs privant d'un plaer, però que tu et sents molt millor.<br /><br />Potser per fer fàcils aquests processos d'adaptació els metges acostumen a "autoritzar" algun petit caprici de tant en tant. Evidentment, el caprici ha de ser petit i ha de ser de tant en tant. Però ajuda psicològicament. I és que sembla mentida com podem arribar a ser-ne d'esclaus dels nostres gustos i costums. També ajuden els productes per a diabètics que podem trobar al mercat. Però no sé fins a quin punt. En primer lloc, són com la cervesa sense alcohol, que tot i haver millorat molt en els darrers anys, continua sense tenir ben bé gust de res. En segon lloc, ja que parlem de psicologia, potser el millor és fer-se'n un compte i deixar-ho estar. Com els que es deixen de fumar, posem per cas, i salvant les lògiques distàncies.<br /><br />Quan aquesta tarda he vist el fantàstic aparador del carrer Verdi me n'he recordat d'una de les "experiències gastronòmiques" amb la xocolata més potents que havia tingut en temps recents. Va ser l'estiu de 2007, mentre era de vacances pel sud d'Alemanya i Àustria. Vaig anar a raure a Salzburg, per assistir a alguns concerts del seu festival de música. Una tarda em vaig instal·lar a una terrassa d'una cafeteria-pastisseria en un carrer una mica apartat del centre, però molt més tranquil. Em vaig demanar una copa de gelats artesanals de xocolata, que va resultar ser absolutament sublim. A més, servida de forma impecable en un establiment bastant elegant. Paradoxes de la vida: el caprici em va costar cinc euros i mig. Algú vol fer memòria del preu que té un gelat normal i corrent, i servit de qualsevol manera, a qualsevol passeig marítim de la nostra costa?<br /><br />No obstant la crítica que he fet als productes per a diabètics, també s'ha de dir que en ocasions el caprici puntual autoritzat pel metge pot assolir la categoria de gran esdeveniment. Així m'ha passat recentment. Uns amics meus de Calafell m'han obsequiat recentment amb dues creacions de l'Oriol Balaguer, un pastisser calafellenc de renom mundial. Per situar una mica als que no sou de Calafell, l'Oriol Balaguer vindria a ser una mena de Ferran Adrià del món de la pastisseria. De fet, l'Oriol va ser el "pastisser de guàrdia" del Bulli durant set anys, quan ell mateix en té poc més de 20. I avui en dia té botigues obertes a Barcelona, Madrid i Tòkio, distribuidors a dotze països i un obrador que produeix i "assessora" en reposteria els millors restaurants del món.<br /><br />Tot això que dic de l'Oriol Balaguer no és cap exageració. Podeu comprovar el seu currículum espectacular a la seva <a href="http://www.oriolbalaguer.com/">web</a>. I si no té més reconeixement és perquè la pastisseria no ha arribat al nivell de divisme de la cuina en general. Però havent tastat alguna de les seves creacions dolces (les salades no les conec, però els comentaris que m'arriben no poden ser més positius) puc dir que els elogis que puguem fer és quedarien sempre curts. Si hi ha cuiners que eleven la cuina a categoria d'art, l'Oriol Balaguer fa l'equivalent en pastisseria.<br /><br />I les xocolates per a diabètics que m'han regalat els meus amics estan a aquesta alçada. Autèntica glòria celestial, tant els bombons com la pastilla de xocolata. Ja us podeu fer el càrrec que l'empaquetat és d'autèntic luxe i que és possible que costi més calers la capsa que el producte. És el que té moure's a certs nivells, com és el cas de l'Oriol Balaguer. És més, el valor d'un obsequi no guarda sempre relació amb el seu preu, però en aquesta ocasió he de reconèixer que el regal que m'han fet també costa una petita picossada.<br /><br />Però també volia destacar que el màrqueting de l'Oriol Balaguer m'ha arribat al cor. Els bombons estaven batejats amb l'electritzant marca "Bye, bye, sugar". No cal dir que m'ha recordat molt el nom d'aquest humil bloc. I és que les penes, amb humor, marxen millor.Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-90926832025561743022008-11-04T19:55:00.001+01:002008-11-04T19:57:05.789+01:0024. La diabetis es dispara a Estats UnitsEl índice de casos de diabetes se duplica en diez años, según los CDC<br /><br />El índice de casos nuevos de diabetes tipo 2 casi se ha duplicado en los EE: UU. en la última década y la mayoría de los casos nuevos aparecen en los estados del sur, según informaron funcionarios federales el jueves<br /><br /><br />Los diagnósticos nuevos de diabetes tipo 2 aumentaron de 4.8 por mil personas entre 1995 y 1997 a 9.1 por mil personas entre 2000 y 2007. Los funcionarios aseguraron que estos casos nuevos reflejan el aumento en los índices de obesidad, que es la causa principal de esta enfermedad.<br /><br />"Entre los factores de riesgo para la diabetes tipo 2 incluyen la obesidad y la inactividad, y sabemos que el sur tiene una prevalencia elevada tanto de obesidad como de inactividad física cuando se compara con otras regiones de los EE. UU., señaló Karen Kirtland, autora del estudio y analista de datos de la División de diabetes aplicada de los Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades.<br /><br />"El mensaje que queremos transmitir es promover las intervenciones del estilo de vida para quienes están en riesgo de diabetes", señaló Kirtland. "La gente que está en riesgo de la enfermedad podría retrasarla o prevenirla perdiendo peso, ser físicamente activo y tomar decisiones saludables".<br /><br />Para el estudio, publicado en la edición del 31 de octubre de Morbidity and Mortality Weekly Report de los CDC, el grupo de Kirtland utilizó el Sistema de vigilancia de factores de riesgo conductual de los CDC para recolectar información sobre casos nuevos de diabetes en 33 estados que dieron datos sobre ambos periodos.<br /><br />Los investigadores aseguraron que el desglose estado por estado, el primero de su tipo, halló que los casos nuevos de diabetes iban desde apenas cinco por mil personas de Minnesota hasta 12.7 por mil en Virginia Occidental. El territorio de Puerto Rico tuvo la mayor cantidad de casos nuevos con 12.8 por mil personas.<br /><br />Los investigadores hallaron que los números más grandes de casos nuevos de diabetes tipo 2 tuvieron lugar en Arizona, Florida, Georgia, Kentucky, Luisiana, Carolina del Sur, Tennessee, Texas y Virginia Occidental.<br /><br />Se calcula que unos 23.6 millones de adultos y niños estadounidenses tienen diabetes, aunque casi la cuarta parte de ellos no lo sabe. Entre el noventa y el 95 por ciento de los casos son de diabetes tipo 2.<br /><br />El Dr. David L. Katz, director del Centro de Investigación sobre la Prevención de la Facultad de Medicina de la Universidad de Yale aseguró que revertir la epidemia de diabetes es clave para reducir el índice de diabetes tipo 2.<br /><br />"Hemos sabido durante algún tiempo que la diabetes tipo 2 es una epidemia que empeora en los EE. UU. y buena parte del mundo", aseguró Katz. "Ahora tenemos evidencia de que la velocidad a la que se están desarrollando casos nuevos de diabetes también está aumentando".<br /><br />Katz anotó que los estados del sur tienden a tener personas más pobres que otras secciones del país, un dato que podría contribuir a la gran cantidad de casos nuevos de diabetes en esa región. "Esto no sorprende, pues la obesidad y la pobreza se relacionan intensamente, y la obesidad es el factor de riesgo predominante para la diabetes tipo 2", dijo.<br /><br />El nuevo informe podría tener implicaciones aterradoras para generaciones futuras de estadounidenses, según Katz. "Como se espera que la totalidad de la población adulta de los EE. UU. tendrá exceso de peso u obesidad para 2048, si continúan las tendencias actuales, la diabetes es un peligro manifiesto e inmediato para todos nosotros. Esa amenaza se mantendrá y empeorará hasta que resolvamos devolver la marea de la epidemia de obesidad", dijo.<br /><br />A medida que aumenta la cantidad de casos de diabetes tipo 2, también lo hace el costo del tratamiento de la enfermedad. En su informe de la edición del 27 de octubre de Archives of Internal Medicine, los investigadores aseguraron que el costo general de los medicamentos para la diabetes tipo 2 casi se duplicó entre 2001 y 2007. Aún así, los investigadores aseguraron que no está claro si los medicamentos más nuevos mejoran la atención y los resultados del paciente.<br /><br />La diabetes tipo 2 es una enfermedad de toda la vida causada por la incapacidad del organismo para utilizar insulina de manera adecuada para transportar glucosa de la sangre a las células, donde ésta se usa como fuente de energía. Los negros, los hispanos, los indígenas estadounidenses y los estadounidenses de origen asiático/isleños del pacífico son más propensos a la diabetes tipo 2, como lo es la gente que tiene antecedentes familiares de la enfermedad, según los Institutos Nacionales de Salud.<br /><br />Entre las complicaciones de la enfermedad pueden estar amputaciones de miembros, ceguera, enfermedad cardiaca e insuficiencia renal.<br /><br />Artículo por HealthDay, traducido por HispanicareToni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-29454398861030719942008-10-28T07:58:00.000+01:002008-10-28T07:59:05.536+01:0023. Les malalties són cares<h1>El tratamiento de la diabetes tipo 2, cada vez más caro y complejo</h1> <div class="subtitulo"><ul><li>El coste de las terapias se ha duplicado entre 2001 y 2007</li></ul> </div><br /><p class="entradilla"><span class="localizacion">MADRID</span>.- Enfrentarse a la diabetes es cada vez más caro y complejo, según los resultados de una investigación estadounidense. Este trabajo, cuyos resultados se publican en el último número de la revista <a href="http://archinte.ama-assn.org/" target="_blank">'Archives of Internal Medicine'</a> muestra que el coste anual de las terapias para tratar la enfermedad metabólica se ha duplicado en los últimos años (concretamente entre 2001 y 2007, se pasó de 6,7 a 12,5 billones de dólares –unos 10.000 millones de euros-).</p> <p>¿Cuáles son las causas de este incremento? Los investigadores lo tienen claro: el creciente número de pacientes diagnosticados, la combinación de distintas terapias y el <strong>giro hacia nuevas medicinas más caras</strong> que sus predecesoras están detrás del cambio.</p> <p>Con el propósito de analizar las tendencias recientes en el tratamiento de la diabetes y el coste global del cuidado de la enfermedad, este equipo de investigadores, dirigidos por Caleb Alexander, profesor de Medicina en la Universidad de Chicago (EEUU), examinó, a través de dos bases de datos, las medicaciones que se habían prescrito entre 1994 y 2007 a todos los estadounidenses con diabetes tipo 2 mayores de 35 años.</p> <p>Los resultados de su análisis pusieron de manifiesto un cambio sustancial en la complejidad (hay más pacientes, más terapias disponibles y más posibilidades de combinación) y, sobre todo, el coste de los tratamientos farmacológicos para la diabetes en ese periodo.</p> <p>"Aunque el incremento de los costes puede atribuirse en parte a la existencia de más pacientes con diabetes y al uso de más medicamentos por individuos, <strong>lo que más contribuye a ese aumento es el uso de fármacos más nuevos y más caros</strong>", aclaran en su trabajo los investigadores, quienes dudan de que estos fármacos sean más efectivos que sus predecesores.</p> <p>"Aunque muchas de estas nuevas terapias han hecho que los tratamientos sean más prácticos y podrían haber reducido el riesgo de complicaciones, son necesarios más trabajos que evalúen sus beneficios a largo plazo", señalan los autores.</p> <h3>¿Más efectivos?</h3> <p>Según sus datos, nuevas terapias como las glitazonas (thiazolidinedionas), la exenatida y sitagliptina se indican hasta 10 veces más que fármacos tradicionales como la metformina o las sulfonilureas.</p> <p>"[Pero] <strong>faltan análisis que demuestren que estos tratamientos mucho más caros proporcionan mejores resultados</strong>", remarcan.</p> <p>"Nuestros hallazgos sugieren que es importante producir nuevos datos comparativos [sobre la efectividad de los distintos fármacos] y utilizar esta información en guías que contribuyan a reducir los costes, maximizar el control glucémico y minimizar la mortalidad y las complicaciones asociadas a la diabetes", concluyen.</p> <p>Expertos españoles consultados por elmundo.es coinciden en señalar que, aunque tal vez en menor medida, en nuestro país también se han introducido en gran medida nuevos tratamientos, como las glitazonas.</p> <p>Según explican, la farmacovigilancia y la realización de estudios es fundamental en casos de difusión rápida de nuevas terapias, ya que permite evaluar la eficacia encontrar posibles efectos adversos que no se habían revelado en las condiciones controladas de los ensayos clínicos.</p>Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4791044546275685441.post-20031336291603116482008-10-26T19:32:00.001+01:002008-10-26T19:32:41.404+01:0022. I la dels nens<div class="story"> <div class="grouphead"> <div class="headline"> <div id="story-titulo" class="ln"> <h1> <a href="http://www.abc.es/20081024/cordoba-cordoba/diabetes-infantil-aumenta-solo-20081024.html" target="_self">La diabetes infantil aumenta un 40% en sólo un año por causas que se desconocen</a> </h1> </div> </div> </div> <div class="btns-texto"> <a href="javascript:textomenor();" class="textomenor" title="Disminuir tamaño del texto"><span>Disminuir tamaño del texto</span></a><a href="javascript:textomayor();" class="textomayor" title="Aumentar tamaño del texto"><span>Aumentar tamaño del texto</span></a> </div> <div class="text"> <div class="AR"> </div> <div class="date">Viernes, 24-10-08</div> <div class="date"> </div> <div class="separadatebyline"> </div> <div class="p" id="story-texto"> <div class="p">R. A.</div> <div class="p">CÓRDOBA. La diabetes azota a la infancia. El aumento entre los niños de esta patología (siempre de diabetes tipo 1) incurable es un fenómeno que trae de cabeza a los pediatras, que desde hace una década han visto cómo aumentan de un modo más que notable los afectados por la enfermedad. El pediatra del Hospital Reina Sofía Joaquín Gómez Vázquez, responsable de su Unidad de Diabetología Infantil, es claro: «La incidencia de la diabetes es cada vez mayor, sobre todo los menores de cinco años».</div> <div class="p">Los datos de actividad de la consulta que coordina Gómez Vázquez son elocuentes, ya que prevé cerrar este año con el diagnóstico de entre 40 y 42 nuevos enfermos con menos de catorce años, cuando en 2007 trató a 30 nuevos diabéticos de ese mismo perfil de edad. El alza registrado en doce meses roza el cuarenta por ciento. En la actualidad, la Unidad de Diabetología Infantil atiende a unos 300 diabéticos.</div> <div class="p">19 de cada 100.000 menores</div> <div class="p">En Córdoba, 19,3 de cada 100.000 menores de cinco años sufren diabetes, en función de los datos epidemiológicos recabados en los últimos diez años. La frecuencia de la enfermedad es mayor conforme se escala en edad. Así, entre cinco y diez años la incidencia es de 27,1 pacientes por cada 100.000 personas, y entre 10 y 14 años de 31 por cada 100.000 individuos.</div> <div class="p">Pero, ¿cuáles son las causas de la tendencia a que cada vez haya más niños diabéticos, sobre todo en los que aún no han cumplido los cinco años? La respuesta es desasosegante. «No lo sabemos: los especialistas estamos analizándolo desde que detectamos el repunte», confiesa el doctor Joaquín Gómez Vázquez. Con la misma sinceridad se expresó a comienzos de esta semana la directora de la Unidad de Diabetes Pediátrica del Hospital Universitario Ramón y Cajal de Madrid. «Hay indicios que nos hacen pensar que posiblemente haya factores que intervengan en la vida intrauterina, aunque más precisión no podemos tener», señaló en la presentación del Día Mundial de esta patología, que se celebrará el próximo 14 de noviembre y que en esta edición se centrará en niños y en adolescentes.</div> <div class="p">La especialista del centro sanitario madrileño también apuntó, pero a modo de hipótesis, a que «los factores ambientales cada vez más agresivos» sean determinantes para el desarrollo de esta dolencia entre los pacientes de menos edad.</div> <div class="p">Lo único cierto es que la frecuencia con la que un padre o una madre llegan a una consulta de un pediatra preocupados porque su hijo ha comenzado a orinarse en la cama es mayor de temporada en temporada. «Las vías para el diagnóstico de la diabetes infantil son, básicamente, tres», explica el médico del Reina Sofía Joaquín Gómez.</div> <div class="p">La primera es la visita al especialista porque el menor orina más de lo habitual y también se excede en la ingestión de alimentos y en la de líquidos. La segunda es que se detecte la enfermedad casualmente cuando al paciente se le practica una prueba con otro objetivo médico.</div> <div class="p">La tercera manera de diagnóstico es más preocupante, al menos inicialmente. «En no pocas ocasiones los síntomas de la diabetes pasan desapercibidos para el entorno del niño, de forma que cuando éstos son extremos el menor entra directamente en coma», indica el pediatra del complejo sanitario cordobés. Esta situación se da en el 35 por ciento de los casos de diabetes infantil, pero por fortuna la recuperación del menor suele ser favorable. «Los niños suelen salir del coma sin dificultad y, cuando dejan la UCI se les trata la enfermedad», añade el doctor.</div> <div class="p">De otro lado, hay que destacar que Andalucía es la comunidad autónoma en la que se registra más diabetes infantil, que ha crecido un 3,4 por ciento en menores de cinco años en el último lustro. En España, unos 30.000 niños y adolescentes que aún no han cumplido los 15 años padecen esta dolencia. Cada doce meses se registran en todo el territorio nacional 1.100 nuevos casos.</div> </div> </div> </div>Toni Gallardohttp://www.blogger.com/profile/00896150386754372589noreply@blogger.com0