46. Que tindrà la gasosa?

El diagnòstic de diabetis m'ha fet abandonar el consum de certs productes que abans m'agradaven molt o que, sense agradar-me a morir, prenia amb alguna freqüència. La gasosa? Sí. A l'estiu, mesclada amb cervesa o amb vi. Fins i tot, quan viatjava a Anglaterra em prenia una "shandy": la gasosa d'allà té molt menys gas que la d'aquí, però combina d'una forma especial amb la cervesa d'allà, que també és bastant diferent.

Això de la gasosa s'ha acabat. I no perquè no es pugui fer una excepció de tant en tant. És que recentment, he fet un parell d'excepcions amb la gasosa (amb un got de vi de taula) i he notat que no se'm posava bé al cos. El que més m'està sorprenent de la diabetis és la quantitat de sensacions noves i insospitades que estic tenint. Ja vaig comentar que li havia redescobert el sabor al café, en prendre'l sense sucre. Ara, he constatat que beure gasosa em fa sentir, d'una forma gairebé física, que em puja la glucèmia. És com notar un pessigolleig, com si el gas et corrés per la sang. És una sensació rara i difícil de descriure.

És possible que la cosa sigui psicològica. Podria ser, ja que fa unes setmanes vaig tenir una pujada que em va deixar planxat i que em va tocar molt la moral, perquè fins llavors tenia la diabetis molt ben controlada.

Però també he de dir que ara que estic diagnosticat i segueixo un tractament (amb antiglucemiants orals, ja que tinc diabetis de tipus 2), noto coses que abans no notava. Per exemple, algunes baixades que tingut des del diagnòstic eren molt més contundents que les que tenia quan no estava diagnosticat (i que llavors no identificava com a hipoglucèmies). Em costava entendre que puguis patir per una baixada de glucosa a la sang quan el sucre et surt per les orelles. Però que tenint la diabetis bastant regulada, les hipoglucèmies fossin més "dures" se m'escapava per complet.

Em vaig arribar a pensar que la baixada tirava més avall perquè, tenint la glucèmia dins dels límits normals gràcies a la medicació, començava des de més avall. La realitat és que els antidiabètics orals com la glimepirida, que és el que em prenc, tenen certa tendència a provocar hipoglucèmies. Baixen la glucèmia per la via bèstia i d'aquí a aquest efecte. De fet, la pastilla diària te l'has de prendre al migdia amb el dinar, perquè coincideixi amb la pujada natural de glucosa a la sang que es produeix després de menjar. Ningú s'enganya sobre la necessitat que sigui a l'hora de dinar: tot i que haguem de repartir el menjar en cinc ingestes diàries, és molt difícil aconseguir que totes cinc siguin idèntiques i ja se sap quina és la més important en quantitat, encara que sigui per motius socials.

He tingut alguna mala experiència amb la glimepirida que m'ha convençut de com funciona tot plegat. Un dia em vaig prendre la pastilla i just en aquell moment em va arribar una trucada telefònica que no podia desatendre. El pesat que em trucava em va tenir mitja hora al telèfon sense deixar-me començar a dinar. Els últims minuts no ho vaig passar gaire bé. I l'estiu passat a Londres, per no portar els medicaments a sobre tota la tarda, em vaig prendre la pastilla a l'hotel confiant dinar a un pub del costat. Van trigar bastant a servir-me i em vaig arribar a tirar coll avall dos o tres sobrets de ketchup (no hi havia gaire més a mà) per mirar de matar la baixada. El ketchup va carregadet de sucre i aquell dia ho vaig agrair.

A aquesta categoria de sensacions pertany l'experiència recent amb la gasosa. Potser per l'experiència amb la pujada de fa unes setmanes... Potser perquè el cos detecta coses a les quals abans no donava importància... No ho sé, però com que em dóna cert malestar, o més ben dit certa inquietud, n'hauré de prescindir.

Em direu que hi ha gasoses sense sucre. És veritat. Però no tots els edulcorants són apropiats per a les persones que som diabètiques, com s'ha explicat aquí en altres ocasions. Moltes gasoses estan edulcorades amb fructosa, que és "menys dolça" que el sucre, però que no resulta neutra en absolut. Avui m'he assabentat, a més, que hi ha molts fabricants de gasosa, sobretot al continent americà, que usen fructosa en comptes de sucre natural, però no per cap consideració de salut, sinó perquè és més barata. Però també he sabut que prendre "gasoses dietètiques" no representa menys risc per a la salut, perquè el consum de gasoses en general està associat amb hàbits alimentaris perjudicials (menjar ràpid, abús de fregits...).

En definitiva, són temes per pensar-hi.

45. Productes sense sucre i els seus preus

Avui m'he permés el luxe de comprar-me uns gelats. A una botiga de congelats nova que han obert a Calafell he trobat uns gelats sense sucre. Aprofito l'ocasió per dir dos o tres coses sobre els productes per a diabètics, de vegades més presumptes que altra cosa, i sobre els preus que acostumen a tenir.

Comencem per la presumpció de consum. Un producte que porti escrit "sense sucre" a l'envoltori no sempre és apte per a diàbetics. Cal consultar sempre la composició del producte en qüestió, perquè és evident que tots els ingredients del món tenen una certa quantitat de glucosa de forma natural. En aquest sentit, és d'agrair que alguns productes, sobretot sucs de fruites, matisin això del sucre especificant "sense sucres afegits". És a dir, el producte no ha estat endolcit artificialment amb l'adició de sucre, però òbviament té el que porten els seus ingredients, les fruites en el cas del suc.

També cal valorar si el producte ha estat edulcorat amb alguna altra cosa. Perquè no tots els edulcorants usats per la indústria alimentària són "neutres" pel que fa al seu consum per part de les persones diabètiques. No hi ha cap cap problema amb sacarina o l'aspartamus, que no tenen cap incidència en el nivell de glucèmia. Però cal tenir en compte que la fructosa o el sorbitol són objecte de grans discussions, perquè incideixen en la glucèmia, tot i que menys que el sucre.

També cal vigilar un altre factor: els dolços, inclosos els especials per a diabètics, porten certa quantitat d’hidrats de carboni, provinent de l’ametlla i de la fècula que s’ha usat per formar la massa. I les persones diabètiques hem de controlar molt els hidrats de carboni. En molts casos, s'han de mesurar al detall les quantitats que es poden menjar dels aliments que en sóc rics, i si un dia es menja pasta, posem per cas, no s'haurien de prendre certs postres, encara que siguin aptes per a diabètics.

Els gelats que m'he comprat avui estaven edulcorats amb aspartamus. Cap problema, des d'aquest punt de vista. Una altra cosa és que no me'ls menjaré pas en dies consecutius. Un al mes i prou, perquè una cosa és que el metge et permeti algun caprici de tant en tant (fins i tot un caprici amb sucre de veritat) i l'altra és abusar-ne. És més, tot i que un caprici de tant en tant ajuda a trampejar la deshabituació d'alguns gustos, dels quals descobreixes quan et diagnostiquen diabetis que n'eres molt esclau, és millor fer-se un compte i tallar en sec amb certes coses.

També volia comentar que el preu dels gelats sense sucre era un 60% més alt que els seus equivalents "normals". La mateixa marca, la mateixa quantitat, el mateix sabor..., però els que no portaven sucre, eren una picossada més cars. Sóc perfectament capaç d'entendre que, en un procés industrial, els preus poden abaratir-se gràcies a la producció a l'engrós. Ara, que pugui racionalitzar coses d'aquesta mena, no vol dir que m'aconformi fàcilment.

Com he escrit aquí en altres ocasions, no vull cap privilegi pel fet de ser diabètic, però tampoc voldria cap perjudici. Potser és molt demanar tal cosa de les empreses privades. Sí que és intolerable haver-ho d'exigir, i sovint a la mala cara, de serveis públics com la pròpia sanitat. Gairebé l'únic consol que queda davant d'aquests diferencials de preu és que la diabetis cavalca a una velocitat que farà que, en pocs anys, els diabètics siguem una part del mercat més que significativa. Veurem si llavors...