El diagnòstic de diabetis m'ha fet abandonar el consum de certs productes que abans m'agradaven molt o que, sense agradar-me a morir, prenia amb alguna freqüència. La gasosa? Sí. A l'estiu, mesclada amb cervesa o amb vi. Fins i tot, quan viatjava a Anglaterra em prenia una "shandy": la gasosa d'allà té molt menys gas que la d'aquí, però combina d'una forma especial amb la cervesa d'allà, que també és bastant diferent.
Això de la gasosa s'ha acabat. I no perquè no es pugui fer una excepció de tant en tant. És que recentment, he fet un parell d'excepcions amb la gasosa (amb un got de vi de taula) i he notat que no se'm posava bé al cos. El que més m'està sorprenent de la diabetis és la quantitat de sensacions noves i insospitades que estic tenint. Ja vaig comentar que li havia redescobert el sabor al café, en prendre'l sense sucre. Ara, he constatat que beure gasosa em fa sentir, d'una forma gairebé física, que em puja la glucèmia. És com notar un pessigolleig, com si el gas et corrés per la sang. És una sensació rara i difícil de descriure.
És possible que la cosa sigui psicològica. Podria ser, ja que fa unes setmanes vaig tenir una pujada que em va deixar planxat i que em va tocar molt la moral, perquè fins llavors tenia la diabetis molt ben controlada.
Però també he de dir que ara que estic diagnosticat i segueixo un tractament (amb antiglucemiants orals, ja que tinc diabetis de tipus 2), noto coses que abans no notava. Per exemple, algunes baixades que tingut des del diagnòstic eren molt més contundents que les que tenia quan no estava diagnosticat (i que llavors no identificava com a hipoglucèmies). Em costava entendre que puguis patir per una baixada de glucosa a la sang quan el sucre et surt per les orelles. Però que tenint la diabetis bastant regulada, les hipoglucèmies fossin més "dures" se m'escapava per complet.
Em vaig arribar a pensar que la baixada tirava més avall perquè, tenint la glucèmia dins dels límits normals gràcies a la medicació, començava des de més avall. La realitat és que els antidiabètics orals com la glimepirida, que és el que em prenc, tenen certa tendència a provocar hipoglucèmies. Baixen la glucèmia per la via bèstia i d'aquí a aquest efecte. De fet, la pastilla diària te l'has de prendre al migdia amb el dinar, perquè coincideixi amb la pujada natural de glucosa a la sang que es produeix després de menjar. Ningú s'enganya sobre la necessitat que sigui a l'hora de dinar: tot i que haguem de repartir el menjar en cinc ingestes diàries, és molt difícil aconseguir que totes cinc siguin idèntiques i ja se sap quina és la més important en quantitat, encara que sigui per motius socials.
He tingut alguna mala experiència amb la glimepirida que m'ha convençut de com funciona tot plegat. Un dia em vaig prendre la pastilla i just en aquell moment em va arribar una trucada telefònica que no podia desatendre. El pesat que em trucava em va tenir mitja hora al telèfon sense deixar-me començar a dinar. Els últims minuts no ho vaig passar gaire bé. I l'estiu passat a Londres, per no portar els medicaments a sobre tota la tarda, em vaig prendre la pastilla a l'hotel confiant dinar a un pub del costat. Van trigar bastant a servir-me i em vaig arribar a tirar coll avall dos o tres sobrets de ketchup (no hi havia gaire més a mà) per mirar de matar la baixada. El ketchup va carregadet de sucre i aquell dia ho vaig agrair.
A aquesta categoria de sensacions pertany l'experiència recent amb la gasosa. Potser per l'experiència amb la pujada de fa unes setmanes... Potser perquè el cos detecta coses a les quals abans no donava importància... No ho sé, però com que em dóna cert malestar, o més ben dit certa inquietud, n'hauré de prescindir.
Em direu que hi ha gasoses sense sucre. És veritat. Però no tots els edulcorants són apropiats per a les persones que som diabètiques, com s'ha explicat aquí en altres ocasions. Moltes gasoses estan edulcorades amb fructosa, que és "menys dolça" que el sucre, però que no resulta neutra en absolut. Avui m'he assabentat, a més, que hi ha molts fabricants de gasosa, sobretot al continent americà, que usen fructosa en comptes de sucre natural, però no per cap consideració de salut, sinó perquè és més barata. Però també he sabut que prendre "gasoses dietètiques" no representa menys risc per a la salut, perquè el consum de gasoses en general està associat amb hàbits alimentaris perjudicials (menjar ràpid, abús de fregits...).
En definitiva, són temes per pensar-hi.
Médico de Familia del centro de salud Aliste y miembro de la Sociedad Española de diabetes, Francisco Javier Ortega, intervino ayer en el encuentro de alimentación con la ponencia 'Papel de la dieta en el tratamiento de la diabetes tipo 2'.
-¿Cómo puede controlarse mediante la alimentación la diabetes tipo 2?
-La verdad es que es bastante sencillo. El médico más eminente que tenemos, el profesor Valentín Fuster, ha dicho que el primer paso es comer menos, pero se puede comer prácticamente de todo... Yo digo que es comer de todo en plato de postre. Y, sobre todo la regla 'CC': comilona, caminata. Si nos pasamos, hay que compensarlo con el ejercicio.
-¿Pueden llevar una vida normal?
-Perfectamente. Tienen que llevar una dieta equilibrada y variada. La mayoría de los diabéticos tienen obesidad o sobrepeso y tienen que reducirlo con una alimentación hipocalórica, además de restringir un poco los hidratos de carbono de liberación rápida. Eso, y seguir el tratamiento. Por lo demás, pueden hacer vida normal.
-¿Les resulta fácil a los diabéticos asumir estas pautas?
-No es fácil, porque es una lucha de fondo. Saben que tienen que hacer la dieta: empiezan y pierden peso rápidamente, pero el problema es la perseverancia, la constancia.
-¿Tenemos en la provincia un alto índice de diabéticos?
-Sí, sí. Aunque comemos relativamente bien, con los hábitos de vida occidentales -con hamburgueserías, salchicherías y mucho embutido- se incrementa la obesidad. La media en España es de un 7%. En poblaciones envejecidas, como es la nuestra, alcanza un 10%. En Zamora, hay 20.000 diabéticos, seguro. Pero pasa, además, que por cada diabético diagosticado, hay otro que no lo está.
-¿Se notar la incidencia en los niños por la alimentación?
-Siempre hemos dicho que la diabetes tipo 2 la del adultos, porque va ligada a la obesidad, al sedentarismo... Bueno, pues ya lo estamos viendo: por una alimentación inadecuada, por estar sentados ante la videoconsola, la tele, el ordenador, está apareciendo en niños de 13 y 14 años, y en Zamora los hay; no son muchos, pero los hay.
Fuente: El Norte de Castilla
Fuente: El Norte de Castilla