45. Productes sense sucre i els seus preus

Avui m'he permés el luxe de comprar-me uns gelats. A una botiga de congelats nova que han obert a Calafell he trobat uns gelats sense sucre. Aprofito l'ocasió per dir dos o tres coses sobre els productes per a diabètics, de vegades més presumptes que altra cosa, i sobre els preus que acostumen a tenir.

Comencem per la presumpció de consum. Un producte que porti escrit "sense sucre" a l'envoltori no sempre és apte per a diàbetics. Cal consultar sempre la composició del producte en qüestió, perquè és evident que tots els ingredients del món tenen una certa quantitat de glucosa de forma natural. En aquest sentit, és d'agrair que alguns productes, sobretot sucs de fruites, matisin això del sucre especificant "sense sucres afegits". És a dir, el producte no ha estat endolcit artificialment amb l'adició de sucre, però òbviament té el que porten els seus ingredients, les fruites en el cas del suc.

També cal valorar si el producte ha estat edulcorat amb alguna altra cosa. Perquè no tots els edulcorants usats per la indústria alimentària són "neutres" pel que fa al seu consum per part de les persones diabètiques. No hi ha cap cap problema amb sacarina o l'aspartamus, que no tenen cap incidència en el nivell de glucèmia. Però cal tenir en compte que la fructosa o el sorbitol són objecte de grans discussions, perquè incideixen en la glucèmia, tot i que menys que el sucre.

També cal vigilar un altre factor: els dolços, inclosos els especials per a diabètics, porten certa quantitat d’hidrats de carboni, provinent de l’ametlla i de la fècula que s’ha usat per formar la massa. I les persones diabètiques hem de controlar molt els hidrats de carboni. En molts casos, s'han de mesurar al detall les quantitats que es poden menjar dels aliments que en sóc rics, i si un dia es menja pasta, posem per cas, no s'haurien de prendre certs postres, encara que siguin aptes per a diabètics.

Els gelats que m'he comprat avui estaven edulcorats amb aspartamus. Cap problema, des d'aquest punt de vista. Una altra cosa és que no me'ls menjaré pas en dies consecutius. Un al mes i prou, perquè una cosa és que el metge et permeti algun caprici de tant en tant (fins i tot un caprici amb sucre de veritat) i l'altra és abusar-ne. És més, tot i que un caprici de tant en tant ajuda a trampejar la deshabituació d'alguns gustos, dels quals descobreixes quan et diagnostiquen diabetis que n'eres molt esclau, és millor fer-se un compte i tallar en sec amb certes coses.

També volia comentar que el preu dels gelats sense sucre era un 60% més alt que els seus equivalents "normals". La mateixa marca, la mateixa quantitat, el mateix sabor..., però els que no portaven sucre, eren una picossada més cars. Sóc perfectament capaç d'entendre que, en un procés industrial, els preus poden abaratir-se gràcies a la producció a l'engrós. Ara, que pugui racionalitzar coses d'aquesta mena, no vol dir que m'aconformi fàcilment.

Com he escrit aquí en altres ocasions, no vull cap privilegi pel fet de ser diabètic, però tampoc voldria cap perjudici. Potser és molt demanar tal cosa de les empreses privades. Sí que és intolerable haver-ho d'exigir, i sovint a la mala cara, de serveis públics com la pròpia sanitat. Gairebé l'únic consol que queda davant d'aquests diferencials de preu és que la diabetis cavalca a una velocitat que farà que, en pocs anys, els diabètics siguem una part del mercat més que significativa. Veurem si llavors...