36. Diabetis i Nadal (i 2)

Com és sabut per diabètics i no diabètics, els dolços estan desaconsellats. Tanmateix, en el mercat existeixen torrons, massapans, xocolates, galetes..., sense sucre, que poden ser consumits tranquil·lament. No és cap problema que estiguin edulcorats amb sacarina o aspartamus, que no tenen cap incidència en el nivell de glucèmia. Cal tenir en compte que la fructosa o el sorbitol són objecte de grans discussions, perquè incideixen en la glucèmia, tot i que menys que el sucre.

Però s’ha de tenir en compte una altra cosa: els dolços, inclosos els especials per a diabètics, porten certa quantitat d’hidrats de carboni, provinent de l’ametlla i de la fècula que s’ha usat per formar la massa.

Les persones diabètiques han de controlar molt els hidrats de carboni, al punt d’haver de mesurar al detall les quantitats que poden menjar dels aliments que en sóc rics. Als àpats nadalencs s’acostuma a consumir pasta, per exemple a la sopa de galets. Per això cal “redistribuir” els hidrats de carboni, de forma que si el diabètic els consumeix en forma de torró, hauria de restar-los en la mateixa proporció d’altres aliments, com la pasta o el pa.

Els àpats nadalencs acostumen a ser molt abundants. I una norma general per a les persones diabètiques és menjar amb moderació pel que fa a la quantitat. Una elevada ingesta d’aliments en un sol àpat pot provocar un fort increment del nivell de glucèmia a la sang, amb conseqüències potencialment molt greus.

Les persones diabètiques ja n’estan informades i majoritàriament estan molt conscienciades de les limitacions. No obstant, molts malalts de diabetis, sobretot els diagnosticats en edat adulta, reconeixen les dificultats per canviar certs hàbits i confessen haver-se descobert més “esclaus” dels seus gustos del que es pensaven.

Per això, sempre que és possible, el metge autoritza algun caprici puntual, per tal de fer més lleugera la situació. Però cal insistir que el caprici ha de ser l’excepció, sobretot en una època de l’any propícia per a l’autoindulgència.

Per a major tranquil·litat, si la persona diabètica es fa ella mateixa a casa controls de glucèmia, pot augmentar-ne la regularitat. El metge pot recomanar als afectats de diabetis de tipus 1 injectar-se una petita dosi extra d’insulina, o reajustar la pauta diària com passa, per exemple, amb els musulmans que segueixen el Ramadà.

La moderació també mantindrà controlades qüestions de salut, com el colesterol, els triglicèrids o la hipertensió, que sovint apareixen associats a la diabetis, o que es pateixen de mena pròpia.

És molt important, finalment, vetllar els símptomes de la diabetis, perquè cada dia són més els malalts que en pateixen sense saber-ho. Una diabetis no controlada pot tenir conseqüències molt greus. Si es té set o gana excessiva, molta necessitat d’orinar, pèrdua de pes sense causa aparent, cansament i debilitat, visió borrosa o cicatrització lenta, entre altres, és molt convenient consultar-ho al metge.