jueves, 21 de agosto de 2008

4. I ara, a fer exercici cada dia

Acabo d'arribar de caminar durant una hora. Fer exercici és ara pràcticament una obligació. Sobretot desprès de la bronca que m'ha clavat la meva infermera pel meu presumpte relaxament durant les dues setmanes de vacances que he passat a Anglaterra i Irlanda.

M'he fet un tip de caminar, tant a ciutat com al camp, i de caminar a ritme ben intens, no passejar. I he seguit la dieta que em van prescriure, tot i que ha estat molt difícil, perquè com més tires cap al nord més costa entrar a un restaurant i poder demanar una amanida (i tantes altres coses) com les d'aquí. Però no obstant m'he engreixat prop de dos quilos.

El meu metabolisme i jo no hem anat mai a una. A més, fins ara he estat sempre una persona que podia mantenir durant molt temps un ritme molt intens de treball i a la qual li sortia tot el cansament de cop quan s'aturava. Aquest any no ha estat exactament així i calculo que una part de la cosa es deu als hàbits més saludables de vida que he començat i a la medicació per la diabetis, que m'ha reajustat una mica el cos.

De fet, he notat altres canvis també curiosos. Sense haver estat tampoc tant i tant de temps fent règim, m'he aprimat visiblement. Els que em coneixen, fins i tot els que em veuen cada dia, m'ho han comentat. En realitat, he perdut relativament pocs quilos i, a sobre, n'he recuperat una part durant les vacances. Però em noto com a "desinflat". Són processos que si comento és per la curiositat que em desperten.

Tornant al fil inicial, havia previst començar a fer exercici seriosament de cara al setembre. Les calorades de l'estiu no conviden precisament a posar-s'hi. De fet, si durant les vacances he caminat a base de bé és perquè com més septentrional és la latitud més agradable resulta la temperatura. Amb màximes de 17, de 16 o de 15 graus (i algun dia per sota i tot), l'exercici és fins i tot plaent.

Però a l'estiu una bona hora per sortir a caminar és a darrera hora del dia. O a primera hora de la nit. És el que vaig començar a fer ahir dimecres i he continuat avui, dijous. Havent sopat, el termòmetre deu estar encara per damunt de 20 graus, però la cosa es tolera molt bé. Fins i tot s'aixeca en alguns moments un airet molt agradable.

I el que són les coses: aquest setembre farà dotze anys que visc a Calafell i, per motius de feina, m'he fet un tip de tombar-hi. Em pensava que em sabia el meu poble de memòria. I resulta que no. Més ben dit, resulta que me'l sabia de memòria en cotxe. Només fa dos vespres que surto a caminar i puc dir que he fet un munt de nous "descobriments". Les coses descobertes han estat allà sempre... Ves també qui ho hauria de dir.

1 comentario:

Jordi Voltà dijo...

Sort amb el bloc.

Som molts els qui, de moment, estem al llindà màxim permés. A punt per caure a la banda dels depenents farmacològics.

És una de les "seqüeles" d'aquesta vida sedentària tot i que molts casos són d'origen genètic i d'altres factors.

Una dieta adient i no obsessionar-se. Millorar l'habit de fer esport i rebaixar un xic el pes. Bé, semblen, ja, masses coses, potser.

Salutacions.