3. No sugar baby, efectivament

No sugar baby, efectivament. A mi que m'agradava tant el dolç, se m'han acabat els pastissos, els gelats, els dos terrossos o sobres de sucre al café..., i una colla de coses més que he de confessar que em donaven alegria. No he pogut evitar recordar a Hitler: quan tenia la moral baixa, li injectaven una dosi de glucosa i el posaven més content que un gínjol.

No estic posant com a exemple ni al personatge ni al mètode per alegrar-lo. Només constato que, els primers dies de la "diabetis oficial" a mitja tarda, m'anava quedant apagat. Em faltava energia. Un dels canvis d'hàbits que t'obliga a fer la diabetis és a elevar a la categoria de norma aquella recomanació de repartir la ingesta diària d'aliments en cinc o sis cops. Des que ho practico (no sempre és fàcil, també s'ha de dir) he millorat bastant el meu to vital, sobretot a darrera hora del dia.

Saber que hi ha pastissos, torrons o gelats per diabètics et compensa una mica. Part de la "compensació" se'n va bastant en orris quan descobreixes que localitzar aquests productes al mercat no és tan fàcil. Però amb una mica de paciència i d'actitud positiva te n'adones que pots viure perfectament sense tant de dolç. És més, estic retrobant molts sabors que quedaven amagats sota la dolçor. Per exemple, jo sóc molt cafeter i ara, tot i que el metge m'ha reduït la dosi diària de café, el prenc sense cap edulcorant. He arribat a la conclusió que prefereixo l'amargor natural que l'artificial de la sacarina. I me n'he adonat que el café està molt més bo sense "interferències".

No obstant, tot i que encara em costa passar per davant d'una pastisseria sense mirar l'aparador (amb una mescla d'enveja insana i de resignació), també he descobert que em compensa molt més trobar-me bastant millor.