12. La meitat dels casos de diabetis podria prevenir-se amb hàbits saludables

Recomano la lectura d'aquesta informació, que pot veure's clicant aquí. La proliferació de xifres, estadístiques i estudis arriba a marejar de vegades. Però, ni que sigui de tant en tant, sorgeixen titulars per a la reflexió. És el d'aquesta informació.

Jo no sé si la meitat dels casos de diabetis es previndrien o no amb hàbits de vida saludable. És evident que tals hàbits ajuden molt a la salut en general, però no sé valorar l'aspecte quantitatiu. En el pitjor dels casos, arguments d'aquesta mena ens recorden que malalties com la diabetis proliferen (amb una progressió d'autèntica epidèmia) per un cert estil de vida. Desprès es podrà discutir si mengem més o menys o si és simplement que no fem gens d'exercici. O les dues coses.

Però que la dieta és manifestament millorable i que agafem el cotxe fins i tot per anar a la cantonada són dues evidències que no hauríem d'oblidar. Podríem discutir també si els horaris que fem són els millors per estar bé, o si més no per trobar temps per fer exercici. Tal com està la vida no és fàcil treballar menys. Potser ens podríem preguntar si no vivim amb moltes coses superflues i que, per tant, amb una mica menys ja en tindríem prou. No obstant, també cal pensar que passem una mitjana de tres hores diàries apalancats davant de la televisió. Podríem estar-hi només dues hores i dedicar la tercera a fer algun exercici. En realitat, com que l'exercici el podem fer a casa, si a algú li dóna per aquí, pot fer bicicleta fixa davant de la tele...

No, si dic que no tenim perdó de Déu és perquè patim pel que mengem a un indret on tenim (bé, on teníem) la dieta més saludable del món. Jo tinc familiars anglesos que sovint em lloen la dieta mediterrània, com si fos una mena d'oracle. Abans els explicava que tal dieta no tenia res de particular, ja que era la forma de menjar normal i corrent. Ja no els ho puc explicar. Com que viatjar cada dia és més barat, els tals familiars venen molt sovint per aquí, veuen el que veuen i no entenen res. Fa uns dies vaig penjar una entrada que parlava de la diabetis com una epidèmia "occidental". Potser caldria precisar que l'"occidentalització" dels hàbits de vida respon a uns paràmetres més aviat "nòrdics" o anglosaxons. O això o és que aquí no som Occident, que també podria ser.

Una cosa sí que em preocupa d'aquesta notícia que us he recomanat, desprès de la meva experiència personal, amb una diabetis que el sistema sanitari no va saber diagnosticar, tot i l'abundància de símptomes. Un expert ens diu que la diabetis té "pitjor pronòstic del que la gent creu". Què m'han d'explicar a mi! Però que la diabetis sigui una malaltia de diagnòstic difícil no hauria de voler dir que la cosa fos impossible. Parla un profà que potser lliga caps que no toquen. Tanmateix, no puc evitar pensar (per experiència en carn pròpia) que les coses poden funcionar una miqueeeeeeeeta millor també en aquest terreny.