16. Diabetis i Ramadà

Fins al 30 de setembre, els fidels musulmans observen el Ramadà. El precepte islàmic estipula que, en aquest període, no es pot menjar ni beure res durant les hores de llum solar. De fet, tampoc es poden prendre medicaments. Sovint es parla de les dificultats que pot produir l'observància estricta del Ramadà entre les persones que treballen. Però per als musulmans diabètics, la cosa es complica encara més.

Compteu que el primer que es recomana a una persona diabètica és que reparteixi la ingesta diària d'aliments en cinc o sis cops, per evitar que la glucèmia es dispari cap amunt o cap avall. En canvi, durant el Ramadà, només es fan dos grans àpats, un al caure el dia i l'altre abans que torni a sortir el sol. A més, per compensar la falta de menjars durant el dia, en aquests dos àpats es prenen aliments molt energètics, que tampoc són el més recomanable per a una persona diabètica. Una part del problema és que alguns d'aquests aliments tenen un component ritual, a més del fet, és clar, que el Ramadà no és un element accessori de l'islam, sinó un dels seus pilars. No poder prendre medicaments, que és una norma que jo desconeixia, no ajuda precisament a evitar els possibles problemes.

Però en sentit estricte, una persona malalta, o una que tingui una malaltia crònica, estan exceptuats de seguir el Ramadà. Metges i professionals de la mediació cultural recorden sovint que l'Alcorà estableix aquesta excepció. I per a intentar convèncer els reacis argumenten, molt raonablement per cert, que la religió potser no és per a facilitar la vida, però segur que no és per a empitjorar-la. Per la informació que m'arriba, de vegades la intervenció de l'imam soluciona les coses.

No obstant, hi ha musulmans als quals els costa no seguir el dejuni, per molts consells que rebin i per molt autoritzats que estiguin. Llavors no queda altre remei que controlar el dejuni i prendre un seguit de mesures mínimes. Això en el cas de la diabetis tipus 2: prendre la medicació a la nit, cosa lògica si considerem que sempre ha de coincidir amb un àpat una mica més ferm, i extremar les precaucions amb allò que es menja. En la de tipus 1, o insulinodependent, la cosa és bastant més complicada de quadrar i sospito que, en la pràctica, és inviable.

Recomano visitar aquest racó digital, que dóna alguns consells per minimitzar riscos a aquells musulmans que, malgrat tot, insisteixin a observar el Ramadà.